Mira què he trobat

Els blogs han sortit com a bolets. Es diu que en el món es dobla el nombre de blogs cada cinc mesos i això representa una taxa de creixement exponencial, però, en realitat, és un món difícil de quantificar i descriure d’una manera exacta. No és coneix ben bé quants n’hi ha, potser són incomptables, potser hi ha mètodes per saber-ho.

Per saber-ho s’hauria de saber quants se’n creen i també quants se’n tanquen, que són molts, i això ens donaria una idea de la taxa neta, però, a més a més, hi ha blogs que són “blogs brossa”, que es creen per donar publicitat, i barrejar-se amb els altres autèntics. Si aplico la taxa de duplicació mencionada, des de la creació dels blogs al món, me’n surten molts. No deu anar per aquí la cosa. Desisteixo. Tant se val el nombre, si en dono un, no serà veritat quan llegiu això.

Com és la blogosfera a casa?

Com que em costa pensar amb tots els blogs del món, he anat a buscar com està la situació a casa nostra. Resulta que tampoc sabem quants blogs hi ha a Catalunya però sabem alguna cosa. Es veu que l’explosió dels blogs als Estats Units va ser a finals dels 90 però no és fins al 2003 que els blogs en català arrenquen. Des de llavors la blogosfera catalana, o la catosfera com alguns anomenen, té una evolució ascendent. Tot plegat va començar amb blogs tècnics i finalment hi ha hagut l’esclat dels blogs personals.

Pels estudis que he trobat sembla que:

• la major part dels bloguers són homes i menys d’un terç són dones,
• les edats més típiques dels bloguers va dels 20 – 26 i són veterans, amb 5 o més anys de vida com internautes,
• més de la meitat no fa ni un any que tenen el blog en marxa.

Curiós, formo part d’una categoria ben petita i espero passar la barrera anual.

La catosfera és molt diversa, des de grups que publiquen junts fins gent que va per lliure. També és una blogosfera en miniatura, però el fet de ser petita no la fa diferent d’altres en altres llengües i a l’any 2010 ja es va veure que la llengua catalana era la vuitena amb més producció. Però, si bé es produeix molt, sembla que estem a anys llum de la influència dels blogs americans. Llegeixo que al voltant del 2001 els blogs als Estats Units varen créixer i exercir molta influència durant la guerra d’Iraq, quan es van veure els punts de vista de dretes i esquerres en els blogs més periodístics. Això va donar molta popularitat als autors. Avui en dia, als Estats Units, hi ha polítics que expliquen les seves opinions i persones del món dels negocis amb molta presència, per posar uns exemples. Ui, encara ens falta molt recorregut amb aquest tema!

Què s’escriu? Què s’ensenya?

Es veu que hi ha tota una taxonomia dels blogs força definida, però no cal entrar-hi ara. El que hi ha a casa és el que hi ha arreu, hi ha tants tipus de blogs com persones que hi escriuen. Hi ha des de blogs d’opinions particulars a experts en diferents temes. Hi ha des de lletraferits que van per lliure fins xarxes de relacions cobrint diversos àmbits, el polític, el científic, el tecnològic… Hi ha persones anònimes que expliquen els seus pensaments, inquietuds, aficions i les aventures de cada dia. Hi ha qui mostra dissenys preciosos, qui dibuixa tires còmiques, qui ensenya el món amb les seves fotografies, qui escriu contes meravellosos, qui mostra les seves habilitats amb el patchwork. Hi ha blogs útils, de viatges, d’informàtica; hi ha blogs curiosos, un de dedicat als arbres!, blogs on s’expliquen pel·lícules… ui, això no s’acaba mai!

Com funciona?

Els espais gratuïts han ajudat molt a aquesta tendència a l’alça. Es crea un compte, es triar una aparença, un nom pel blog i a escriure un article, prémer el botó d’enviar i apareix publicat. Fàcil. Però és que, de fet, hi ha tot un món al darrere! La majoria de bloguers coneixen a d’altres de manera personal o virtual. També les persones que comenten. Això fa que la blogosfera tingui un caràcter de xarxa. És curiós com hi ha línies creuades de blogs que es referencien i es comenten uns als altres. Em ve al cap el concepte d’intel·ligència col·lectiva que ja en parlarem un altre dia.

Per què un blog?

I aquí va la meva opinió més personal. Entenc que la comunitat de persones que escriuen un blog tenen la voluntat de compartir i la necessitat de conèixer l’opinió dels altres. És una taca d’oli de coneixement i el que té de bo és que la contribució personal del que escriu es veu incrementada amb la implicació que hi posen els lectors. Els lectors participen en les idees, que es barregen i s’incrementen els punts de vista. Així que aquí va la meva idea, la més senzilla, del perquè d’un blog: el plaer de compartir idees i discussions.

Acabo

Hi ha qui diu que en un futur l’única forma de mitjà de comunicació a internet seran els blogs, altres critiquen aspectes com la credibilitat que puguin tenir molts llocs. El que és clar és l’impacte cultural que tenen. No hi ha una barrera entre les persones que contribueixen i les persones que comenten. Totes elles són persones curioses, culturalment actives i tot plegat funciona d’una manera majoritàriament altruista. Una molt bona idea creativa i interactiva per al nostre món.

Paraules que entren, paraules que surten i experiments

La llengua és viva.

En el TERMCAT hi diu blog: m. [LC] [IN] Pàgina web, generalment de caràcter personal, que té una estructura cronològica que s’actualitza freqüentment i presenta informació o opinions sobre temes diversos. Així que d’acord amb aquest terme, hem d’utilitzar bloguer o bloguera en català. Aquesta decisió va ser presa per la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans a principis d’aquest any per tancar un debat. L’any 2005 es van adoptar les formes bloc i blocaire però, ara, les han desestimat. Per què? Doncs el terme blog s’ha estès molt més que bloc, s’utilitza en la majoria de mitjans de comunicació i diversos especialistes el defensen.

He estat xafardejant una estona en la finestra neològica del TERMCAT i he vist que hi ha molts termes nous incorporats al català gràcies a la feina de molts experts en diversos àmbits. Fan recerca en aquests termes i els normalitzen. En biologia, ciències de la salut i cirurgia, aquest mes s’han incorporat paraules com bioxip de DNA o matriu de DNA, ciències de laboratori clínic o anàlisis clíniques, clampar, clipar. Hi ha termes nous com fitnes en esport, el cupcake i el sucre llustre en pastisseria, el n-tupla i el n-pla en matemàtiques…Hi ha termes nous en economia, estadística, informàtica, teledetecció, gastronomia japonesa…ui, això no s’acaba mai!

Recordeu el símil de l’altre dia entre la biodiversitat i el diccionari? Doncs la dinàmica del diccionari i la de la diversitat biològica són semblants. A partir d’un reservori paraules, hi tenen lloc experiments d’evolució. Els experiments són la parla quotidiana que alimenten al diccionari: apareixen paraules noves, es modifiquen, se n’eliminen algunes, sobretot les poc utilitzades… I més val, n’hi ha que s’han d’extingir ja! com algunes paraules utilitzades durant molt de temps que estaven en la DRAE. Si la societat canvia, el diccionari també ho ha de fer.

Estaré alerta d’un altre experiment. Diu el TERMCAT que podem utilitzar la forma app en català (de l’anglès application) doncs l’utilitzem constantment. Ara bé, la forma catalana completa és aplicació mòbil i algú també ha proposat d’utilitzar apli. Si apli es difon, i s’usa, potser el veurem més endavant en el diccionari.

Tendències culturals

Un dels perills d’Internet és que trobes coses interessants i et podries passar tot el dia. 

Una aplicació que enganxa és el Ngram Viewer del Google books. A Google books trobes un munt de llibres digitalitzats (més de 10 milions), pots fer una cerca d’una paraula o text concret, i et mostra els llibres on apareix mitjançant el reconeixement òptic de caràcters. Fins aquí força interessant.

El Ngram Viewer analitza, en tota la col·lecció de llibres, quantes vegades una paraula o grup de paraules apareix entre els anys 1800 i 2000. Es pot escollir diferents anys, fer cerques avançades, jugar amb el gràfic, etc, si us enganxa, ja ho esbrinareu. A mi el que em sorprèn es veure les tendències de les paraules al llarg del temps, quan comencen a sortir, quan tenen un pic màxim, si es mantenen al llarg del temps, etc…les línies temporals poden ser reveladores. No he posat cap gràfic d’exemple perquè no es veu bé i perd qualitat, però si ja heu entrat a l’enllaç veureu les paraules que surten per defecte: “Albert Einstein”, “Sherlock Holmes” i “Frankenstein”.

Podem veure que “Sherlock Holmes” apareix al 1888 i creix fins als anys 30. De fet, la gran majoria de les històries del detectiu es varen escriure entre el 1880 i el 1914  però Conan Doyle va continuar escrivint fins a 1927. Després d’aquest primer pic, hi ha una davallada de la freqüència relativa de gairebé quaranta anys, fins que a finals dels 70, apareix un altre pic. Això podria ser degut a la pel·lícula del Sherlock Holmes al 1976. Des de llavors la tendència es manté estable.

El nom de “Albert Einstein” apareix en els llibres digitalitzats al 1916. Bé, de fet, al 1915 es va presentar la Teoria General de la Relativitat que reformula del tot el concepte de la gravetat. Ja deu ser això. Des d’aquell any Einstein es va convertir en una icona de la ciència mundialment famós, així que el seu nom continua creixent fins avui en dia. Si voleu entretenir-vos amb alguns pics del gràfic, hi ha un al 1933, que coincideix amb l’arribada al poder d’Adolf Hitler. Aquell any Einstein va ser acusat pel règim nazi i se’n va anar d’Alemanya cap als Estats Units.

Proveu altres paraules. Si escriviu “independence” surt un pic de freqüència posterior als anys 60 que podria correspondre al període de la independència dels països africans; si escriviu “cancer” veureu un increment d’informació des dels anys 50 i creixent; si escriviu “global change” veureu un increment exponencial d’informació des de la meitat dels 80 i creixent… Les meves explicacions de les tendències no han de ser del tot encertades, però el que permeten és plantejar hipòtesis. Ara mateix se m’acuden un munt de paraules, combinar-les i provar amb altres idiomes, que el resultat és diferent… Ja veieu, estic força enganxada.

Informació addicional: per qui vulgui saber el com, les limitacions del mètode, quines implicacions té, què es vol dir quan es parla de “culturomica” i “complexitat cultural”, etc…només cal anar estirant del fil. Ull: és addictiu!

Estimar i llegir

Rosa Sant Jordi 2013. E. Tenedor

roses, llibres, primavera, carrer, gent, herois, dracs, emocions, contes, passió, princeses, cançons, poesia, bèsties, olors, petons, batalles, tradició, abril, cavallers, arrels, enamorats, llegenda…

passeu una bona diada!