8.522 kilòmetres, un llarg recorregut per les roses

Els humans fem coses molt estranyes. Més de 8.000 kilòmetres, camions i avions refrigerats, hidratació, bones cures i aspirines… per unes roses! Però… aturem-nos un moment! Té sentit portar roses de l’altra part del món per Sant Jordi?

La majoria de les roses que es vendran avui s’han d’anar a buscar fora. És impossible que localment puguem produir els milions de roses que es venen i, en un món globalitzat, les portem de molt lluny. Bé per totes les roses que es vendran però penseu per un moment si el cost del transport i l’energia que invertim està internalitzat en el preu de la rosa que comprarem, i penseu també si tot plegat ens fa més feliços.

Sabeu, hi ha moltes coses a fer que donen sentit a la diada. Podem donar sang, portar els nostres llibres llegits a biblioteques, anar a passejar, visitar exposicions de fotografies i també fer-ne, entrar als museus que estan de jornada de portes obertes, passar la revetlla a les biblioteques, anar a un concert. També podem regalar/compartir/enviar roses i dracs com els que us en deixo per aquí i sobretot, tant de bo que tots estiguem al costat d’un dels tresors de veritat, que són els llibres. Bona diada!

Drac de’n R. Rybakiewicz. http://www.romanart.es/

El món està fotografiat

Vivim en una era visual i el món està hiperfotografiat. Què és el que ens crida l’atenció de totes de les imatges que veiem cada dia és totalment personal i intransferible.

Avui m’ha cridat l’atenció una sèrie d’imatges d’un dels certàmens fotogràfics que més ràpid ha crescut en volum i en prestigi en els últims anys, el premi Atkins CIWEM. En aquest certamen, es busca les millors imatges que posin en rellevància el canvi climàtic i el desenvolupament humà. No busqueu imatges al·lucinants d’insectes o fauna salvatge en acció, en el concurs, els fotògrafs ens ensenyen la seva visió del món actual i jo, aquí, us deixo la meva tria de les millors imatges d’aquest any, des del paisatge urbà d’un grup de persones sense sostre que viuen dins uns enormes tubs de ciment a Bangla Desh fins al galopant desenvolupament del continent asiàtic i l’esgotament dels seus recursos. Fixeu-vos en l’erosió de la zona costanera a l’oest de Bengala, l’escassetat d’aigua potable en algunes poblacions rurals de l’Índia, el mosaic de contenidors al port de Barcelona que mostren el nostre consum i les plantes fotovoltaiques andaluses.

Potser les imatges ens ajuden a veure que les nostres decisions i accions tenen conseqüències reals sobre les comunitats, les persones i el paisatge del planeta.

Fent endreça d’idees

– Ei! Tens el blog una mica parat…

– Sí, no tinc massa temps per escriure aquests dies.

– No serà per manca d’idees?

– Manca d’idees? no, no… d’idees en tinc moltes. A vegades en tinc de bones, a vegades són estranyes i d’altres, directament, són males idees.  De fet en tinc tantes que, de tant en tant, haig de posar ordre. Saps què? Aquesta setmana que no ens veurem gaire, et deixo deures. Pensa què poden voler dir els dos eixos que classifiquen les meves idees. I… saps què? també pots moure els adjectius si no hi estàs d’acord, que pot passar, i afegir-ne de nous, tu mateix.

 Ja m’explicaràs!

Podem fer-ho millor

Gairebé 13 milions de tones de plàstics arriben a mar cada any. Aquest és el resultat de l’estudi que ha mesurat la quantitat de plàstics que arriben als oceans del món. I la predicció que ens proposen els investigadors no és gaire positiva. La quantitat anual de residus plàstics cap al mar podria ser més del doble en els pròxims 10 anys.

Jambeck et al. 2015. Quantitat de plàstics que arriben als oceans del món.

A principis dels anys 70, s’estimava que la quantitat de plàstic que entrava a l’oceà cada any era aproximadament el 0,1% de la producció mundial de plàstic. Ara, els investigadors diuen que la realitat és totalment diferent. L’equip va analitzar la quantitat de residus plàstics que produeix cada país costaner del món i va calcular la quantitat que podria arribar a mar. Els científics calculen que aproximadament entre l’1,5% a 4,5% del total de plàstic que es produeix entra a mar cada any. Si sumen els gairebé 200 països al món amb una població costanera important, els investigadors estimen que entre 4 i 12 milions de tones de plàstic van entrar a mar l’any 2010.

Aquesta quantitat és suficient per omplir cada pam de costa de tot el món amb cinc bosses plenes de plàstic.

Però la historia no acaba aquí. Es poden fer molts números, però el fet és que no està gens clar on estan exactament totes aquestes tones de residus plàstics que podrien entrar a mar des de terra. Hi ha molta controvèrsia sobre la quantitat de brossa que hi ha a mar i si augmenta o no. Ja ho vaig comentar en una entrada. El fet és que els científics encara no sabem on estan més del 99% de les deixalles de plàstic a l’oceà. Tampoc es coneix del tot l’impacte que té en la vida marina i el perill per la salut humana que suposa el consum dels peixos que poden haver ingerit plàstic .

Amb aquesta perspectiva, la meva reflexió és que, en tot cas, aquesta investigació ha de servir com una crida per trobar bons números de la problemàtica dels plàstics a mar. També, per conscienciar que s’han de millorar els sistemes de gestió de residus sòlids. De moment sabem que hi ha una solució, hem de reduir la generació de residus, reutilitzar, reciclar i fer-ho millor. És un problema global, on tots hi contribuïm.

La ciència en temps de Facebook

El Facebook. El FB és la plaça del poble, el bar de la cantonada, la perruqueria, les cadires fora al carrer les nits d’estiu. El FB existeix des del principi dels temps!

Sí, d’acord puc renunciar al FB per dedicar-me a tasques “més profundes” com llegir poesia però és que al FB hi trobo notícies de ciència, fotos del National Geographic, els grups de flora i fauna del Pirineu i també d’oceanografia, la ciència del The New York Times, els de la Big Bang Theory, la Slow Science i un munt de coses més! I tot en una sola llista d’interessos i gairebé amb un sol clic.

10935919_10204840049593492_1705350261_o

Dibuix de’n R. Rybakiewicz, http://www.romanart.es/

Ara, el meu problema és triar entre tanta oferta i llegir amb un ordre i de manera sistemàtica. En una estona puc llegir com l’any 2014 ha estat el més càlid des de que tenim registres instrumentals, sobre l’excés de pessimisme en els informes científics de la salut dels oceans, com els fangs de depuradora podrien contenir or perdut, i que finalment troben la sonda Beagle a Mart. De pas també trobo un article sobre les distribucions de gènere en les disciplines acadèmiques, i un vídeo xulísim sobre matemàtiques, van Gogh i turbulència, que per cert, aquest 2015 es fa memoria dels 150 anys que el boig de pel roig se’n va anar. I per acabar, m’entretinc amb fotos de Nova Zelanda i d’altres destinacions molt interessants. D’acoooooord aquests dos últims enllaços no són de ciència, són per procrastinar. És de les altres coses que es fa al FB, però si s’ha de fer, que sigui amb estil, eh!

Si ja ho sé, amb els nostres clics, el FB s’ha convertit en un centre important de dades personals. Un estudi, molt discutit, diu que el FB ens coneix més que la nostra parella o els nostres amics. Amb el nostre comportament en línia, estem força més exposats del que pensem o del que ens trobaríem còmodes. Reconec que he pensat de donar-me de baixa del FB més d’una vegada, però segueixo mirant els missatges al mur. Deu ser que d’aquí que em surten idees desendreçades, i sabeu? estic segura que en Darwin estaria encantat amb una llista d’interessos de ciència al FB!

La manera més friki de tallar el pastís d’aniversari

Com talleu un pastís rodó? Penseu-hi per un segon. No cal pensar gaire, oi? Tallem un pastís rodó amb falques triangulars! El mètode de sempre, però també sabeu que aquesta manera de tallar deixa els costats tallats exposats a l’aire i, a la nevera o al marbre de la cuina, s’assequen si és que no l’hem embolicat o tapat.

Doncs resulta que en Francis Galton, mig cosí de Charles Darwin, molt aficionat al te de la tarda, hi va pensar molt fins que va trobar un mètode per “tallar un pastís rodó sota els principis del rigor científic“. Ell es va fer una pregunta: donat un pastís rodó i unes persones amb gana moderada, de quina manera s’ha de tallar un pastís rodó per tal de deixar el mínim de superfície exposada perquè no s’assequi?

El mètode de Galton, que es va publicar a la revista Nature l’any 1906, proposa que es facin dos talls paral·lels en tot el diàmetre del pastís, per treure un tall llarg. A continuació, s’empeny les dues meitats del pastís intactes, perquè un cop juntes guardaran la humitat. Si es té més gana, es gira el pastís i es torna a fer dos talls paral·lels en tot el diàmetre per tornar a treure un tall llarg i s’ajunten les dues meitats que queden. I així successivament. En cada operació s’elimina aproximadament un terç de la superfície del pastís que es fa cada cop més petit i no es quedarà sec.

cake

Gaton, 1906. Nature, pag. 173.

Aquí va l’experiment.

Mmmmhhhhhh. Funciona. Així doncs, gairebé cent anys més tard, no sé perquè aquest mètode no ha tingut tant d’èxit com l’altre. Sembla que el mètode és robust i és una idea que també funciona amb un pa de motlle o un pastís quadrat. Oiteu, per no trobar mai més el tall del pastís sec l’endemà, proveu… això si és que en sobra de pastís!

Big data, big photo

Vivim sota l’ona expansiva d’una gran explosió d’informació. La quantitat de dades que som capaços de produir, transmetre i emmagatzemar no té precedents. En anglès, el terme Big Data (dades massives) s’aplica a conjunts de dades que superen la capacitat habitual per ser capturats, gestionats i processats en un temps raonable.

Fins fa una dècada, la gran majoria de les dades produïdes al món eren resultat de les organitzacions científiques, empresarials i governamentals. Hi ha immenses masses d’informació amb grans bosses de coneixement molt valuós. Per exemple, el centre de la NASA per a la Simulació del Clima (NCCS) emmagatzema 32 petabytes (1 PB = 1015 bytes) d’observacions climàtiques i simulacions i processa les dades amb un dels 100 millors superordinadors del món.

Avui en dia, amb l’explosió de les tecnologies, la principal producció de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. La nostra activitat del “què penses, què fas, què sents” dóna lloc a cerques a Google, vídeos a Youtube, actualització del Twitter, consultes a Amazon, localitzacions amb dispositius GPS, transaccions de targetes de crèdit, acceptació de sol·licituds a Facebook. Ah! que sapigueu que quan pengem una foto a Facebook o compartim un estat amb els amics, “allò” que acabem de crear ­­­està en una petita ciutat sueca on es troba un dels centres de dades de Facebook fora dels US. Serà que amb el fred necessiten menys aire condicionat a la sala dels servidors?.

I podria estirar moltíssim del fil de les big data, i de fet gairebé m’embolico a navegar per internet tota la tarda: ciència ciutadana, el núvolvisualització de dadesdades obertes (open data)… i no sé si m’he perdut amb tanta immersió d’informació, perquè jo, avui, el que volia era parlar d’un nou concepte, i dic que és nou amb tota la meva modèstia, perquè l’he buscat en tot aquest garbuix de big data que és diu internet i no l’he trobat com a tal: la “big photo”. Potser existeix, i si és així, m’ho feu saber.

Jo, el que volia era parlar d’Andròmeda, una galàxia espiral gegant que està a 2,5 milions d’anys-llum de distància però és l’objecte més allunyat de la Terra visible a primera vista. I per què Andròmeda? Doncs resulta que el nombre d’estrelles d’aquesta galàxia està molt discutit i es pensa que excedeix per molt el nombre d’estrelles de la nostra galàxia i, és clar, el que han fet els de la NASA és fer una foto, i no una foto normal, no, han fet una composició de 7.398 exposicions. El que han fet és crear una big photo!

 NASA, ESA, J. Dalcanton, B.F. Williams, and L.C. Johnson (U. of Washington), the Panchromatic Hubble Andromeda Treasury (PHAT) team, and R. Gendler

NASA, ESA, J. Dalcanton, B.F. Williams, and L.C. Johnson (U. of Washington), the Panchromatic Hubble Andromeda Treasury (PHAT) team, and R. Gendler

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA ha fet la imatge composta més gran i nítida mai presa: una vista panoràmica d’una part de la galàxia d’Andròmeda. Tot i que la galàxia està un pèl lluny, el telescopi és prou potent per veure estrelles individuals en un tram de la galàxia de 61.000 anys-llum. És com fotografiar una platja i tenir una resolució on es pot veure cada un dels grans de sorra. No us sembla espectacular? Doncs espereu, perquè el que us he deixat és la foto que hi ha a la web de la NASA però si voleu veure les més de 100 milions d’estrelles, jugueu aquí amb la foto interactiva (tingueu paciència quan feu zoom!). Hi ha estructures ben diferents: carrils d’estrelles, pols, estrelles denses, estrelles joves blaves, estrelles vermelles, anells blaus, un bulb central a la galàxia, i estructures complexes fosques. Exploreu, és impressionant!

I acabo, i volia deixar una reflexió sobre les big data, perquè he començat l’entrada així, però l’únic que se m’acut ara després de veure Andròmeda-de-prop, és que les big photos són increïbles. Estarem sols a l’univers?

Sexe, mentides i ibuprofèn

Escolto una notícia a la radio: “un estudi científic assegura que l’ibuprofèn podria augmentar la nostra esperança de vida una dotzena d’anys”.
Ibuprofen-structure

Busco per internet i els titulars varien:

  • Ibuprofèn com a medicina antienvelliment
  • Ibuprofèn, la nova clau per viure més
  • L’ibuprofèn allarga la vida útil de diverses espècies
  • L’ ibuprofèn allarga la vida de llevats, cucs i mosques

Estalvio posar la font de cada frase. Aquí l’article científic.

Alguns científics s’emocionen amb la idea de sortir als mitjans de comunicació. Està molt bé que la premsa mostri la importància de la recerca dels investigadors. Però també passa que els mitjans escampen a bombo i platillos les descobertes de manera incorrecta. Un estudi amb cucs i mosques de laboratori pot acabar amb les afirmacions d’abans. Pitjor encara, un descobriment exagerat, sobretot en les àrees relacionades amb la salut humana, pot confondre als lectors, alguns dels quals poden acabar canviant el seu comportament basant-se en una informació confusa.

No assenyalo als periodistes. Potser la mateixa institució ha enviat una nota de premsa del descobriment científic amb un text exagerat. Potser el bombo l’ha començat els mateixos científics. Ningú se n’escapa. I és una cadena, on els missatges incomplets acaben en notícies inadequades. I perduts en tot això, els lectors, que estan al final d’aquesta cadena i que no saben com es fa l’experiment, desconeixen quin és l’engany.

Cada dia, els periodistes i els bloguers graten muntanyes d’investigació científica per trobar un treball rellevant i per informar-ne. Els comunicats de premsa de revistes científiques i institucions ajuden als periodistes a entendre els aspectes més destacats dels treballs. Els comunicats són resums dels estudis científics, pensats per explicar l’impacte i el potencial de la descoberta i utilitzen un llenguatge senzill per explicar els detalls tècnics, que de fet ja es troben publicats en l’article de la revista en si. Idealment, els periodistes, després de veure un comunicat de premsa, haurien de llegir l’article científic original, potser fins i tot altres articles relacionats i a continuació, entrevistar els autors del treball i accedir a altres experts en la matèria.

Això, en un món ideal.

I això, és el que passa a la realitat: “Aprendre noves paraules activa les mateixes àrees cerebrals que el sexe.

Però, és clar, hi ha molta competència i és fàcil, si vols acaparar l’atenció del lector, que la notícia acabi amb una exageració, grans declaracions o conclusions cridaneres. Ja no dic si surt la paraula “sexe” a la notícia.

Avui també he après que hi ha tres tipus d’exageracions:

  • Consells. Per exemple: “deixar de menjar ous o beure més cafè fa que…” però l’estudi científic no ho indica.
  • Reivindicacions. Per exemple: “l’estrès causa les hemorroides”, quan de fet l’estudi només mostra que l’estrès s’associa amb les hemorroides.
  • Troballes relacionades amb la salut humana, quan en realitat l’estudi s’ha dut a terme en rates, ratolins o cèl·lules.

Sembla que algunes exageracions surten dels mateixos científics, per l’entusiasme quan es publica un treball i aconsegueixes l’atenció de la premsa. Sona emocionat sortir als medis, és una cosa humana normal, oi?. També pot ser que els gabinets de premsa no siguin experts en els estudis científics, però em sembla que no hi ha excusa perquè acabin les notícies d’una manera incorrecta. Tothom s’ho ha de prendre més seriosament. Els investigadors, els gabinets de premsa i tothom que informi al públic.

Ah, sí! He utilitzat la paraula sexe en el titular. No m’ho tingueu en compte!

L’oceanografia és bella

La visualització de dades juga un paper important en el procés científic. Ens ajuda a entendre processos que poden arribar a ser molt complexos.

He trobat un vídeo on es mostren els corrents superficials de l’oceà a tot el món entre el període de juny del 2005 fins a desembre de 2007 fet per la NASA.

Aquesta visualització és producte de models molt complexos que volen entendre el clima i l’oceà. En aquests models es sintetitzen les dades que es prenen in situ i de satèl·lit dels oceans del món i del gel marí. Imagineu la quantitat de dades que hi ha sintetitzades ja que la resolució de l’animació permet veure els remolins oceànics que transporten la calor i el carboni als oceans.

Però, sabeu què? L’objectiu d’avui no és la ciència, ni l’objectiu del vídeo és fer càlculs. No. La visualització no inclou una narració ni anotacions ni explicaré com s’han fet els models, perquè l’objectiu del vídeo és utilitzar les dades de flux de l’oceà per crear una experiència simple, artística i gaudir-la.

Visualitzeu el món!

Quin tipus de científic ets?

Tens vocació o ànima de científic i vols esbrinar quin “tipus de científic” ets? He preparat un joc (*). Agafa paper i llapis. Escull les frases que més et motiven en el món de la ciència i anota les lletres que hi ha entre parèntesis. En pots escollir varies.

M’agradaria…

  • aconseguir la immortalitat humana (a)
  • assolir l’energia de fusió controlada (a)
  • avançar amb la campanya contra l’escalfament global (c)
  • contemplar la part més profunda del fons oceànic (b)
  • deduir els multiversos (a)
  • descobrir el secret de l’origen de la vida (a)
  • descobrir les restes dels nostres avantpassats prehumans i esbrinar d’on venim i què som (b)
  • descobrir senyals de vida en altres planetes (b)
  • descobrir un nou enzim o una hormona molt potent (a)
  • descriure l’estructura microscòpica de la cèl·lula (b)
  • desxifrar el codi genètic (a)
  • detectar els neutrins i el bosó de Higgs (a)
  • dominar una nova font d’energia que pugui salvar el món (c)
  • escoltar per si arriben missatges extraterrestres als telescopis (b)
  • guanyar la batalla contra la fam (c)
  • guanyar la guerra contra el càncer (c)
  • lluitar contra altres malalties mortals (c)
  • localitzar feromones i hormones insospitades en els organismes (b)
  • resoldre el misteri de la matèria obscura (a)
  • seqüenciar l’ADN per capturar un criminal (c)
  • trobar noves espècies en ecosistemes inexplorats (b)
  • trobar organismes fòssil que es remunten a l’origen de la Terra (b)
  • veure el límit exterior de l’univers (b)
  • viatjar al llarg de les plaques tectòniques i cartografiar-ne la batimetria (b)
  • crear un organisme simple al laboratori (a)
  • trobar el primer organisme que va evolucionar (a)

Ara compta les vegades que has escollit l’opció a, b o c i sabràs quin “tipus de científic” ets, ara bé… no em facis massa cas, només és un joc! 🙂

cientifica 2Si la teva opció és majoritàriament a, ets el científic a la recerca del Sant Grial, busques el tresor amagat, la clau que obre la porta inexpugnable, la font de l’eterna joventut o la poció màgica que confereix la immortalitat. Enhorabona, segueix així, potser trobaràs la pedra filosofal!

Si la teva opció és majoritàriament b, ets el científic que fa el viatge a una terra inexplorada, cerca una illa desconeguda, puja una muntanya llunyana i mira més enllà, entra en contacte amb una tribu que es rumoreja que viu allà, descobreix mons perduts o s’estableix i comença una nova vida en un país llunyà. Enhorabona, segueix així, potser viatjaràs a un altre planeta!

Si la teva opció és majoritàriament c, ets el científic que persegueix la lluita entre el bé i el mal, ets un heroi, el campió, el mag bo, la força màgica. Enhorabona, segueix així, potser descobriràs algun secret!

(*) el joc està basat en el capítol “Arquetips de la ment científica” del llibre Cartes a un jove científic de l’ E. O. Wilson i el dibuix és de’n R. Rybakiewicz.