8.522 kilòmetres, un llarg recorregut per les roses

Els humans fem coses molt estranyes. Més de 8.000 kilòmetres, camions i avions refrigerats, hidratació, bones cures i aspirines… per unes roses! Però… aturem-nos un moment! Té sentit portar roses de l’altra part del món per Sant Jordi?

La majoria de les roses que es vendran avui s’han d’anar a buscar fora. És impossible que localment puguem produir els milions de roses que es venen i, en un món globalitzat, les portem de molt lluny. Bé per totes les roses que es vendran però penseu per un moment si el cost del transport i l’energia que invertim està internalitzat en el preu de la rosa que comprarem, i penseu també si tot plegat ens fa més feliços.

Sabeu, hi ha moltes coses a fer que donen sentit a la diada. Podem donar sang, portar els nostres llibres llegits a biblioteques, anar a passejar, visitar exposicions de fotografies i també fer-ne, entrar als museus que estan de jornada de portes obertes, passar la revetlla a les biblioteques, anar a un concert. També podem regalar/compartir/enviar roses i dracs com els que us en deixo per aquí i sobretot, tant de bo que tots estiguem al costat d’un dels tresors de veritat, que són els llibres. Bona diada!

Drac de’n R. Rybakiewicz. http://www.romanart.es/

Barcelona, superfície urbana

Catalunya té 7.565.603 habitants (cens de població 2012) i quasi cinc milions de persones es troben a l’àmbit metropolità de Barcelona. Això vol dir més del 67% de la població.

El canvi més important en l’augment de la població a Barcelona es va donar entre els anys 1950-1975, quan van haver-hi grans creixements econòmics i socials i l’impacte migratori va ser especialment rellevant. Aquests fets van fer créixer ràpidament i de forma desordenada la ciutat i els seus voltants.

Com va créixer la ciutat? Doncs ara es pot visualitzar molt bé. Resulta que la Força Aèria nord-americana va fer diversos vols fotogramètrics a Espanya entre els anys 1945-1946. A més, l’any 1956 es van fer les primeres fotografies aèries de tota Catalunya. A partir d’aquests fotogrames originals, la Diputació de Barcelona i el CREAF han generat ortofotografies de l’any 1956 per a tota la província de Barcelona. L’objectiu és interpretar les fotografies i comparar-les amb les imatges aèries actuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC. Podeu comprovar per vosaltres mateixos quins han estat els canvis en el territori.

L’Hospitalet. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

A la zona de l’Hospitalet s’han reduït els conreus i ha augmentat la superfície urbana de manera dràstica: habitatge, polígons i vies de transport. És un exemple de què ha passat a altres zones.

Montjuïc i port de Barcelona. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

A la zona de Montjuïc hi ha hagut el mateix canvi.  A més, el creixement del port de Barcelona i d’algunes platges del litoral sud ha fet augmentar la superfície de la ciutat.  El port va guanyar nous terrenys industrials amb el trasllat del riu Llobregat que el veieu desviat a la imatge de sota.

Aeroport. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

Ampliació de l’aeroport de Barcelona, nova terminal, tercera pista d’aterratge, infraestructures de transport.

Nus de la Trinitat. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

Canvis d’urbanització a la zona del nus de la Trinitat: habitatge, polígons i vies de transport. Veieu també el canvi que s’ha fet en el riu Besòs.

És molt interessant tenir una imatge global del territori previ als canvis que ha sofert. Els canvis són realment espectaculars i visibles amb un simple vol. Cal recordar també que les transformacions urbanístiques referides a la xarxa viària, habitatge i aeroport varen ser rellevants entre el 1986-1992 per l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquí us deixo un vídeo de la transformació de la ciutat olímpica, per si voleu fer memòria.

Així que quan els nostres avis diuen: “Aquí hi havia horts, vaqueries i passejaven ovelles! “, doncs tenen tot la raó. La ciutat dels anys 50 tenia zones verdes, horts i s’abastia a ella mateixa. El que s’ha fet és crear una zona urbana molt densa, que necessita una gran quantitat d’energia per funcionar. És clar que aquests canvis visibles han provocat un canvi en la manera de viure, i jo em pregunto si aquesta planificació territorial pensa amb el benestar de les persones o ens hem oblidat un pèl d’això.

Quant val un bosc?

Santa Fe del Montsey i Riera de Gualba

Camins d’aigua dins dels colors de la tardor. Q. Dasquens.
http://quimdasquens.blogspot.com.es/

Avui en dia hi ha una tendència a valorar-ho tot, fins i tot el sistemes naturals. La qualitat de l’aigua, la biodiversitat, la massa forestal, tot es pot valorar. Hi ha una visió econòmica dels recursos i dels serveis que tots considerem gratuïts i dels quals ens beneficiem. Tot i que posar un preu a aquests recursos és criticable i a molts no ens agrada, no cal dir que hi ha certs sectors de la societat que entenen molt bé la òptica econòmica perquè facilita la pressa de decisions.

Quant penseu que val un bosc? i, com ho faríeu per calcular-ho? doncs hi ha un munt de models econòmics, amb punts de vista ben diferents. Els models varien entre els que només valoren els béns que proporciona el sistema natural fins els que tenen en compte el valor absolut del sistema, on es considera que, si es destruís, no es podria substituir.

Anem a calcular.

  • Podem pensar que el bosc ens proporciona fusta, i per tant, el valor del bosc és la quantitat de fusta pel seu preu de mercat. Això ens dona un valor 1 que, a preu actual, s’aproxima a uns quants mils d’euros per hectàrea. Però, hi haurà algú que dirà que valorar els beneficis extrets d’una matèria primera és només una part de la valoració. I a més, què valores? perquè si considerem que el bosc proporciona bolets, el preu puixa, que els bolets són més cars que la fusta!
  • Podem pensar que un bosc té varies funcions: capta CO2, reté la terra i evita l’erosió degut a les pluges i un llarg etcètera. Si no tinguéssim el bosc i haguéssim de reproduir totes les funcions, quan costaria? Llavors s’ha de fer una estimació del valor de les funcions del recurs natural = valor 2.
  • Hi haurà que dirà que ja li està bé això, però, a més a més vol un bosc per anar-hi a passejar i li donarà un valor recreatiu. Com es calcula això? doncs, per exemple, valorant quant de temps s’està disposat a invertir per visitar un paratge = valor 3.
  • Hi haurà que pensi que si, que tot això està molt bé, però el que cal és protegir i mantenir el bosc per les futures generacions = valor 4. Aquest sí que és un valor un pèl abstracte i no tothom pensa en aquest sentit, doncs, per als éssers humans, el que vagi més enllà de la vida dels seus fills no compta, perquè, de fet, no sabem el que passarà en els propers anys.
  • I per últim, i ja el més radical, hi haurà qui pensarà que el valor del bosc està en el valor intrínsec de l’existència, el valor de la natura perquè si, i tot plegat s’ha de considerar un bé absolut no reemplaçable = valor 5.

Segons les prioritats i valors de cadascú, anirem sumant.

Tot plegat no és nou. La consciència que els sistemes naturals proporcionen beneficis per a la societat i que són de gran valor econòmic ve dels anys 60 i al llarg del temps s’ha anat desenvolupat els diferents models de valoració. Fins i tot, als 90, hi ha qui va proposar un valor per tota la natura. Per si ho voleu saber: el valor dels sistemes ecològics i el capital natural que produeix tota la biosfera es va estimar entre 16-54 bilions de dòlars EUA per any (bilió = milió de milions o un 1012, ull! que en anglès un 1012 l’anomenen “trillion”, per tant, el nostre trilió no coincideix amb seu “trillion”). Per comparar la dada de tants zeros, cal dir que el valor multiplica per tres el producte interior brut dels EUA d’aquell any. També s’ha de dir que, tot i proposar un número, els autors del treball indicaven que tot plegat era una estimació mínima a causa de les incerteses.

Ara bé, malgrat que ha passat el temps, l’interès i l’esforç que s’ha fet en aquest sentit, avui en dia, encara hi moltes preguntes obertes per entendre el concepte del valor dels sistemes naturals. I després de molta feina i discussions no s’ha aconseguit arribar a un resultat satisfactori. No és fàcil traduir a euros el paper de la pol·linització de les abelles en l’agricultura o el potencial dels milers de biomolècules i gens útils del mar que encara no s’han descobert o analitzat. De fet hi ha molts dubtes sobre els mètodes de valoració i com s’interpreten. Imagineu doncs fer la suma total del valor de la natura!

Llavors, tornem a la pregunta, té sentit preguntar quin és el valor d’un bosc per al benestar de les persones? No, no té sentit posar-hi preu, però el que potser té sentit és preguntar el que costa que l’ecosistema funcioni bé. Es més fàcil valorar el que guanyem si el sistema funciona bé i el que perdem si el sistema funciona malament. L’exemple és l’aigua. L’aigua és important per a la vida i com a element de l’ecosistema, no hi ha dubte. És un recurs que satisfà necessitats de la població i és la clau del desenvolupament (agricultura, generació d’energia, etc). És fàcil imaginar les dificultats de la nostra vida sense o amb l’aigua contaminada. Llavors, l’aigua s’ha de veure com un patrimoni a protegir, no com un producte comercial. És per això que molts països han desenvolupat tota una legislació al voltant d’aquest patrimoni. Tot i així, i per fomentar un ús sostenible i raonable del recurs per part de tots, a la vegada, han establert un preu per l’ús de l’aigua. Potser no ho sabem entendre d’una altra manera?

La valoració econòmica dels sistemes naturals és imperfecte, però serveix per fer entendre a tothom el valor que tenen. Ja ho veieu oi? preu i valor no és el mateix, i no hi posem preu a allò que considerem mot valuós. El que ens hem de quedar és que el missatge de la valoració si que val, la xifra no.