Papallones, flamencs, conquilles i dinoflagel·lades

“Per dibuixar cal observar; si observes coneixes, si coneixes estimes, si estimes protegeixes” Jordi Sabater Pi, científic primatòleg català (1922-2009).

Reprenc el tema de les il·lustracions científiques. Potser us interessen les anècdotes o potser les il·lustracions o potser les dues coses a la vegada, així que quedeu-vos amb la història que us faci més gràcia. Ens mourem uns segles més endavant i ja ens situem després la invenció de la impremta, on la il·lustració científica comença a fer-se de forma seriada, i la difusió de les idees s’eixampla

921157_121492_LPR_0_0

Metamorphosis Insectorum Surinamensium. M. S. Merian, 1701.

La història de la Maria Sibylla Merian (1647-1717), naturalista i pintora alemanya, comença precisament amb el seu pare, que era un conegut gravador i això ja va facilitar la seva afició a la il·lustració. Es va donar el cas que Merian es va divorciar del seu marit perquè sovint tenia les facultats pertorbades per la ingestió d’alcohol. A la vegada, la seva filla gran es va casar amb un comerciant que traficava amb la colònia holandesa de Surinam a Sud Amèrica. Així que va decidir embarcar-se cap a Surinam amb la segona filla adolescent on es varen establir durant alguns anys. Les dues recollien i documentaven plantes i insectes tropicals mai vistos a Europa. Hi havia la creença que els insectes eren el resultat de la “generació espontània al fang” i l’església els anomenava les “bèsties del diable”. Tot i així, Merian tenia curiositat per saber com podien sorgir les papallones de les erugues. Així doncs, va documentar la metamorfosi de les papallones amb descripcions i il·lustracions pròpies amb la cura de dibuixar els detalls de les erugues i les plantes que menjaven. Va fer una llibreta d’esbossos. Obro parèntesis, mireu, m’ha fet gràcia comentar això de la llibreta, tanco parèntesis. I després va publicar el llibre: “Metamorphosis insectorum Surinamensium” (Metamorfosi dels insectes del Surinam). Com que el llibre era molt car per aquella època i Merian no podia viure de la seva pintura, donava cursos de dibuix. És ara, en les últimes dècades, quan se li ha reconegut la feina.

POSTER_6A

American Flamingo, J. J. Audubon,1838.

Un altre il·lustrador amb una bona historia és la d’en John James Audubon (1785-1851), un ornitòleg francès-americà, naturalista i pintor. Diuen les males llengües que era fill il·legal del rei de França i que el van enviar, literalment, a fer les amèriques. Es veu que no va tenir massa sort amb els negocis, i fins i tot va arruïnar el negoci de la seva dona. Però ell va destacar pels seus estudis de documentació de tot tipus d’aus dels Estats Units d’Amèrica. Les seves il·lustracions detallades representaven les aus en el seu hàbitat natural. Ell estava molt entossudit a fer les il·lustracions a mida real i eren unes mides que els gravadors americans no podien fer. Al final, un gravador d’Anglaterra va assumir la reproducció de les seves il·lustracions. Tot i les mides enormes de les làmines, moltes espècies d’ocells no hi canvien, i és per això que molts d’ells estan dibuixats amb el coll cap avall i amb postures una mica estranyes. Això de les postures sembla que és degut al fet que el senyor anava amb un fusell perquè alguns ocells es movien massa per dibuixar-los. Tot i així no li traiem cap mèrit! Audubon va identificar moltes espècies noves i la seva obra principal “Birds of America” (1827-1839) es considera una de les millors obres d’ornitologia mai realitzades.

6103388918_e5db0349be_b

Thesaurus conchyliorum, Sowerby, 1847-1887.

Tornem a Europa. Hi ha casos en què membres d’una mateixa família s’han dedicat a l’estudi de la natura i un exemple molt curiós és el cas de la nissaga dels Sowerby, cinc generacions que van treballar amb la il·lustració d’un ampli ventall de temes com la mineralogia, la botànica, la paleontologia, la malacologia. Varen ser tots tan prolífics que, moltes vegades, és difícil assignar l’autoria d’una il.lustració al Sowerby que li toca! El fundador de la nissaga, en James Sowerby (1757-1822) va ser molt actiu. A part de les seves obres, J. Sowerby participava en la il·lustració d’obres d’altres autors com “Malacostraca Podophthalmata Britaniae d’E. Leach (1815-20). Aquest llibre descriu espècies britàniques de crustacis. El podeu veure digitalitzat o, també, podeu trobar un original a la biblioteca de l’Institut de Ciències del Mar. Aquesta obra es va publicar per fascicles, i després de la mort d’E. Leach i de J. Sowerby, es va publicar dos fascicles més amb làmines noves d’un descendent Sowerby. Tot queda en família! En el cas del patriarca, no es coneix ben bé si tanta feina d’acolorir làmines a mà pot ser obra d’una sola persona, així que es pensa que l’acoloriment era realitzat pels diferents membres de la família i treballadors. En qualsevol cas, ell ho supervisava tot. I per seguir amb el clan i les anècdotes, cal dir que una de les branques de la família, fill, net i besnét, van esdevenir malacòlegs, persones especialitzades amb mol·luscs, doncs tenien un comerç de conquilles. Us deixo dibuix de cargols de mar, però cal ser una mica xafarder en la monografia Thesaurus Conchyliorum.

Haeckel_Peridinea

Peridinea, Kunstformen der Natur, Ernst Haeckel, 1904.

I ja arribem a l’últim exemple, en Ernst Haeckel (1834-1919) naturalista, filòsof, professor i artista alemany. En Haeckel va posar nom a milers d’espècies noves. Ell va treballar amb molts organismes, i per possar un exemple, quan es va possar a identificar protozous, després d’una campanya per la Mediterrània, va descriure “només” 150 espècies noves de radiolaris (d’una campanya!). Després d’uns viatges, en Haeckel va publicar “Kunstformen der Natur (Formes artístiques de la Natura) que és un llibre amb més de 100 litografies on hi ha dibuixats diversos organismes, molts d’ells descrits per primera vegada: ammonites, radiolaris, dinoflagel.lades, anemones, meduses… Doneu-hi un cop d’ull. Les imatges que componen cada litografia estan organitzades de manera que hi hagi un impacte visual. De fet, aquest llibre va influir en l’Art Noveau, i l’arquitectura i disseny de principis del segle XX.

I aquí, en Jordi va finalitzar la xerrada sobre alguns il·lustradors científics (o eren científics il·lustradors?). Segurament hi ha molts més exemples que es mereixen un comentari, però ho deixarem per més endavant. Aquesta setmana, la Natalia, la bibliotecària, i jo, estem atrafegades descobrint petites joies de la nostra biblioteca, com alguns volums de la “Fauna und flora des golfes von Neapel de Giuseppe Jatta (1896) i diversos volums de “Resultats des Campagnes Scientifiques Albert I de Monaco” (1889).

I ja no us explico més! En l’era digital i l’època dels “pdfs”, us convido a la biblioteca a veure làmines!