Com talleu un pastís rodó? Penseu-hi per un segon. No cal pensar gaire, oi? Tallem un pastís rodó amb falques triangulars! El mètode de sempre, però també sabeu que aquesta manera de tallar deixa els costats tallats exposats a l’aire i, a la nevera o al marbre de la cuina, s’assequen si és que no l’hem embolicat o tapat.
Doncs resulta que en Francis Galton, mig cosí de Charles Darwin, molt aficionat al te de la tarda, hi va pensar molt fins que va trobar un mètode per “tallar un pastís rodó sota els principis del rigor científic“. Ell es va fer una pregunta: donat un pastís rodó i unes persones amb gana moderada, de quina manera s’ha de tallar un pastís rodó per tal de deixar el mínim de superfície exposada perquè no s’assequi?
El mètode de Galton, que es va publicar a la revista Nature l’any 1906, proposa que es facin dos talls paral·lels en tot el diàmetre del pastís, per treure un tall llarg. A continuació, s’empeny les dues meitats del pastís intactes, perquè un cop juntes guardaran la humitat. Si es té més gana, es gira el pastís i es torna a fer dos talls paral·lels en tot el diàmetre per tornar a treure un tall llarg i s’ajunten les dues meitats que queden. I així successivament. En cada operació s’elimina aproximadament un terç de la superfície del pastís que es fa cada cop més petit i no es quedarà sec.
Gaton, 1906. Nature, pag. 173.
Aquí va l’experiment.
Mmmmhhhhhh. Funciona. Així doncs, gairebé cent anys més tard, no sé perquè aquest mètode no ha tingut tant d’èxit com l’altre. Sembla que el mètode és robust i és una idea que també funciona amb un pa de motlle o un pastís quadrat. Oiteu, per no trobar mai més el tall del pastís sec l’endemà, proveu… això si és que en sobra de pastís!
