El món està fotografiat

Vivim en una era visual i el món està hiperfotografiat. Què és el que ens crida l’atenció de totes de les imatges que veiem cada dia és totalment personal i intransferible.

Avui m’ha cridat l’atenció una sèrie d’imatges d’un dels certàmens fotogràfics que més ràpid ha crescut en volum i en prestigi en els últims anys, el premi Atkins CIWEM. En aquest certamen, es busca les millors imatges que posin en rellevància el canvi climàtic i el desenvolupament humà. No busqueu imatges al·lucinants d’insectes o fauna salvatge en acció, en el concurs, els fotògrafs ens ensenyen la seva visió del món actual i jo, aquí, us deixo la meva tria de les millors imatges d’aquest any, des del paisatge urbà d’un grup de persones sense sostre que viuen dins uns enormes tubs de ciment a Bangla Desh fins al galopant desenvolupament del continent asiàtic i l’esgotament dels seus recursos. Fixeu-vos en l’erosió de la zona costanera a l’oest de Bengala, l’escassetat d’aigua potable en algunes poblacions rurals de l’Índia, el mosaic de contenidors al port de Barcelona que mostren el nostre consum i les plantes fotovoltaiques andaluses.

Potser les imatges ens ajuden a veure que les nostres decisions i accions tenen conseqüències reals sobre les comunitats, les persones i el paisatge del planeta.

Big data, big photo

Vivim sota l’ona expansiva d’una gran explosió d’informació. La quantitat de dades que som capaços de produir, transmetre i emmagatzemar no té precedents. En anglès, el terme Big Data (dades massives) s’aplica a conjunts de dades que superen la capacitat habitual per ser capturats, gestionats i processats en un temps raonable.

Fins fa una dècada, la gran majoria de les dades produïdes al món eren resultat de les organitzacions científiques, empresarials i governamentals. Hi ha immenses masses d’informació amb grans bosses de coneixement molt valuós. Per exemple, el centre de la NASA per a la Simulació del Clima (NCCS) emmagatzema 32 petabytes (1 PB = 1015 bytes) d’observacions climàtiques i simulacions i processa les dades amb un dels 100 millors superordinadors del món.

Avui en dia, amb l’explosió de les tecnologies, la principal producció de dades és l’activitat quotidiana de milions de ciutadans. La nostra activitat del “què penses, què fas, què sents” dóna lloc a cerques a Google, vídeos a Youtube, actualització del Twitter, consultes a Amazon, localitzacions amb dispositius GPS, transaccions de targetes de crèdit, acceptació de sol·licituds a Facebook. Ah! que sapigueu que quan pengem una foto a Facebook o compartim un estat amb els amics, “allò” que acabem de crear ­­­està en una petita ciutat sueca on es troba un dels centres de dades de Facebook fora dels US. Serà que amb el fred necessiten menys aire condicionat a la sala dels servidors?.

I podria estirar moltíssim del fil de les big data, i de fet gairebé m’embolico a navegar per internet tota la tarda: ciència ciutadana, el núvolvisualització de dadesdades obertes (open data)… i no sé si m’he perdut amb tanta immersió d’informació, perquè jo, avui, el que volia era parlar d’un nou concepte, i dic que és nou amb tota la meva modèstia, perquè l’he buscat en tot aquest garbuix de big data que és diu internet i no l’he trobat com a tal: la “big photo”. Potser existeix, i si és així, m’ho feu saber.

Jo, el que volia era parlar d’Andròmeda, una galàxia espiral gegant que està a 2,5 milions d’anys-llum de distància però és l’objecte més allunyat de la Terra visible a primera vista. I per què Andròmeda? Doncs resulta que el nombre d’estrelles d’aquesta galàxia està molt discutit i es pensa que excedeix per molt el nombre d’estrelles de la nostra galàxia i, és clar, el que han fet els de la NASA és fer una foto, i no una foto normal, no, han fet una composició de 7.398 exposicions. El que han fet és crear una big photo!

 NASA, ESA, J. Dalcanton, B.F. Williams, and L.C. Johnson (U. of Washington), the Panchromatic Hubble Andromeda Treasury (PHAT) team, and R. Gendler

NASA, ESA, J. Dalcanton, B.F. Williams, and L.C. Johnson (U. of Washington), the Panchromatic Hubble Andromeda Treasury (PHAT) team, and R. Gendler

El Telescopi Espacial Hubble de la NASA ha fet la imatge composta més gran i nítida mai presa: una vista panoràmica d’una part de la galàxia d’Andròmeda. Tot i que la galàxia està un pèl lluny, el telescopi és prou potent per veure estrelles individuals en un tram de la galàxia de 61.000 anys-llum. És com fotografiar una platja i tenir una resolució on es pot veure cada un dels grans de sorra. No us sembla espectacular? Doncs espereu, perquè el que us he deixat és la foto que hi ha a la web de la NASA però si voleu veure les més de 100 milions d’estrelles, jugueu aquí amb la foto interactiva (tingueu paciència quan feu zoom!). Hi ha estructures ben diferents: carrils d’estrelles, pols, estrelles denses, estrelles joves blaves, estrelles vermelles, anells blaus, un bulb central a la galàxia, i estructures complexes fosques. Exploreu, és impressionant!

I acabo, i volia deixar una reflexió sobre les big data, perquè he començat l’entrada així, però l’únic que se m’acut ara després de veure Andròmeda-de-prop, és que les big photos són increïbles. Estarem sols a l’univers?

I tu… a què et dediques?

diato1

Diatomea planctònica marina.
Escala 10 micres. E. Garcés.

-I tu… a què et dediques?
Investigo

-I què investigues?
M’interessen els microorganismes del mar. Els més petits, els que has d’observar al microscopi si vols saber qui són i que fan.

-I que fan?
Principalment són les plantes del mar. Són els productors que mantenen a la resta dels organismes marins.

-Per què t’interessen?
Tenen formes divertides, sobretot les diatomees. Les diatomees són com unes capses de sílice, o sigui de vidre, plenes de forats, porus, estries, prolongacions.

nsp

Diatomea planctònica marina.
Escala 10 micres. E. Garcés.

-Si, són boniques… però…
Algunes espècies produeixen toxines pels humans i pels organismes marins. Sovint les espècies tòxiques són molt semblants a les espècies innòcues, per tant haig de saber qui és qui amb tota seguretat.

-Uf! que difícil.
No, no és difícil, només has de saber observar.

-Ah, llavors ets una observadora del mar.
Sí, això mateix.