2048

Diapositiva1

Fixeu-vos que l’individu en qüestió s’ha passat el joc!

Que el teu fill de 15 anys et proposi un repte, no té preu.

M’ha dit: “Si em guanyes al 2048, et guanyes el meu respecte matemàtic per sempre més. Pensa que no és fàcil, que sobre un total de 51 milions de partides, només s’han guanyat 530.000, això és només 1% del total i jo m’he passat el joc!”

El joc tracta de fer parelles de números en una quadrícula de 4×4. S’ha d’utilitzar les tecles de cursor per moure les fitxes i quan dos peces amb el mateix número es toquen, es fonen en un. L’objectiu és aconseguir la casella 2048. Apa, allà vaig!

Ja porto una bona estona i ara ja sé que el joc no és gens senzill, i a sobre m’estic quedant del tot enganxada. No he tingut ni temps d’escriure una entrada al blog. Tot sigui per superar un petit cervell que, de fet, ja m’ha superat vàries vegades.

Ull que és addictiu! Si entreu, no fareu res més en tot el dia.

Les bones olors que omplen la cuina

celerherb1

Apium graveolens. V. Jašková.

Un dels tres cuiners del millor restaurant del món explicava, en una entrevista, que la primera aroma que guarda en la memòria és l’olor d’api. L’olor de la planta la té associada a la seva infantesa, a la mare i a la cuina. A mi m’encanta l’olor d’api mentre es fa l’escudella, i és que hi ha olors que ens produeixen una curiosa sensació de benestar, oi? les olors familiars, les que desperten records de temps enrere, fins i tot, de quan érem ben petits.

Les olors normalment no es veuen, són gasoses, invisibles, amorfes i desconnectades físicament de la seva font. La complexitat de les olors planteja reptes únics per al sistema nerviós central que ha d’interioritzar el paisatge olfactiu extern.

Quina és la forma natural de les olors? en el món real, les aromes són barreges complexes de desenes o fins i tot centenars de molècules diferents. El sistema olfactiu teixeix perfectament tots els elements i percebem l’olor. Tot i així, en els éssers humans, la percepció és molt complexa. Perquè us feu una idea, els enòlegs més entrenats no poden distingir de manera inequívoca més de tres components en una barreja d’olors. Això passa perquè es minimitza la quantitat d’informació que el cervell necessita per identificar una olor determinada, i així s’evita la confusió entre les olors que poden contenir alguns dels mateixos components.

Una altra característica de les olors és la seva inconstància. L’olor pot variar en funció de la direcció del vent, aire, temperatura i humitat, el que resulta en variacions en la intensitat i la qualitat de l’olor que es percep. A més a més, la composició química que arriba al nas d’un font d’olor varia al llarg del temps. L’orina d’un gos a l’herba al matí pot tenir canvis olfactius dramàtics amb el sol del migdia, que cou els components més volàtils.

El que més m’agrada és que, de tots els sentits, l’olfacte és el que ens fa recordar de manera immediata. Això es deu a l’estructura del cervell. L’olfacte és el es troba més a prop de l’hipocamp, una de les estructures cerebrals responsables de la fixació dels records, i també és el que està connectat més directament amb el sistema límbic, el centre emotiu del cervell. Els altres sentits han de recórrer un llarg camí per arribar als circuits de la memòria i emocionals del cervell. Per tant, és la geografia del cervell la responsable que una olor concreta ens desperti un record. A la vegada, sembla que la primera vegada que associem un objecte a una olor es crea una empremta profunda en el cervell, tant per les olors “agradables” com les “desagradables”. És a dir, hi ha una “memòria especial” en les regions de l’hipocamp i la amídgala per la primera vegada que olorem alguna cosa.

A causa del component subjectiu de les olors i els records, tenim dificultats per a destriar entre les olors “agradables” i les “desagradables”. Una olor que és desagradable per algú, és un record extraordinari per algú altre. En conec un que li desagrada moltísim l’olor de pebrot verd i de fet l’odia com a component culinari. En conec un altre, que l’olor de quitrà li agrada perquè li recorda, quan era petit, veure les piconadores fent la carretera doncs, per un nen, era un fet molt excepcional veure màquines treballant davant de casa!  Jo mateixa, fa uns dies, vaig entrar a la farmàcia antiga del poble… m’hagués quedat tota la tarda!

Així que ara mateix, només se m’acuden olors “agradables”. Recordo una visita a unes vinyes on hi havia un recorregut dins del celler per un túnel blanc, on les imatges projectades donaven a conèixer un cicle anual d’una vinya. Mentre veiem imatges, s’acompanyava de sons i olors. Varem sentir olors molt variades, flors, fruita, herba, raïm, fusta cremada, roure, terra mullada, i sobretot dels components del vi com cafè, canyella, xocolata, pebre. Curiós, les olors eren seqüencials i no es barrejaven. Vàrem gaudir d’unes sensacions molt singulars.

És clar, doncs, que un element clau en aquesta cuina tan innovadora i els cellers de casa nostra són les olors. La nostra resposta a les sensacions i a la informació olfactiva és tot un espectacle multisensorial!

Abaixa la radio, que aparco!

Diuen que les dones podem fer més dues coses a la vegada. No és cert, és un tòpic. Jo necessito baixar el volum de la radio quan haig d’aparcar el cotxe. No us passa? Deu ser que el meu “circuit cerebral de la música” interfereix amb el meu “circuit cerebral d’aparcar el cotxe”? Deu ser que haig d’augmentar la capacitat de concentració?  Bé, el que passa és que no sabem molt bé com funciona el cervell.

A principis d’any, la Unió Europea va concedir un projecte dotat amb 54 milions d’euros pel 2013 per l’estudi del cervell humà, l’ HBP, Human Brain Project, concretament, per conèixer el funcionament i ser capaços de reproduir-lo.  Aquesta setmana als US, s’ha presentat un projecte en que s’invertiran inicialment 70 milions d’euros per dibuixar el mapa del cervell. És el BRAIN, Brain Research Through Advancing Innovative Neurotechnologies, i s’espera que el projecte aporti informació per l’estudi de malalties com l’ Alzheimer, l’epilepsia i el Parkinson. El que volen és enregistrar l’activitat de circuits neuronals sencers, i si pot ser, de cervells complets, en els propers 15 anys. O sigui, fer un mapa de l’activitat cerebral.

Es tracta de projectes independents i probablement  complementaris. Uns es centren més en la descripció del cervell mentre que els altres volen simular els processos. Al final tots volen entendre la activat completa del cervell per anar trobant respostes.

James Pires, Brain Cells Inc, USA.

Com ho fan? Doncs amb la tècnica bàsica de la neurobiologia. Quan una neurona està activa absorbeix el calci que està a fora de la cèl·lula. Si es tenyeix una àrea del cervell amb un colorant que canvia de color en funció de la quantitat de calci, es pot saber quan una neurona esta activa o no. Aquesta activitat es pot registrar amb tècniques de microscòpia i d’imatge.

Fins ara, les dades que es prenien eren una “foto fixa”. El repte d’ara és fer una “pel·lícula”. Es vol estudiar molts grups neuronals i circuits sencers, fer mapes 3D de gran resolució del cervell de ratolins i primats, mesurar circuits complexes. Així, que durant les investigacions, un dels resultats rellevants serà una millora de les tècniques d’observació i probablement en sortiran de noves.

Tot això requereix molt de temps i molts investigadors, però quan tantes persones entusiastes i dedicades a un tema s’ajunten, hi ha moltes possibilitats que aconsegueixin el que volen.

Ui! que se’m crema la paella, i la rentadora pita, fill! recordes que hem de comprar la targeta bus!