Primer esbós d’un arbre evolutiu de Charles Darwin (1837).
Els animals, les plantes, les algues, són el producte de la selecció natural darwiniana. La selecció natural ens diu que els organismes (els seus gens) poden variar i que aquesta variabilitat té conseqüències. Algunes variants són dolentes i s’extingeixen, mentre que d’altres són bones i perduren. Aquest procés es repeteix durant milions d’anys i ens dóna la vida que ara veiem.
Fa dies explicava que la música s’està homogeneitzant, i algú em va fer pensar que si la música és com un genoma, per tant, pot evolucionar. I ara ja tinc la resposta! Si, la música també pot evolucionar a mesura que els oients ens acostumen als sons, que al principi ens semblen estranys o fins i tot xocants.
Els artistes proven noves direccions i proposen música nova però llavors els gustos dels usuaris exerceixen una selecció natural, empenyent les cançons a evolucionar d’altres músiques d’una manera determinada. Uns bioinformàtics han estan treballant amb un programa anomenat DarwinTunes per estudiar l’equivalent musical de l’evolució en el món natural. El programa reprodueix 8 segons de sons generats a l’atzar (seqüències) d’una base de dades digitals (gens). En un procés similar a la reproducció sexual, les seqüències intercanvien informació per crear “fills” o “bucles de so” (a partir d’ara “fills” o “bucles de so”serà el mateix concepte). També hi poden haver mutacions que s’insereixen en els “fills” aleatòriament. Al final, aquests “fills” retenen alguna cosa de la qualitat del so i el ritme dels seus pares, però amb el seu propi material únic.
La primera versió del DarwinTunes podia decidir quines seqüències passaven a aparellar-se repetidament per aconseguir un so agradable (era com un criador de gossos de raça pura que selecciona uns trets particulars) però es varen adonar que això no és una imatge real de com la música canvia naturalment (no veiem gossos només d’una raça pel carrer, oi?).
De fet, els compositors i els medis determinen el que escoltem, ens acostumem a la música que ens donen i ho recomanen als nostres amics. En una nova versió del DarwinTunes, es consultava a 7.000 participants sobre cada “fill” nou i se l’hi posava nota, des de “no ho puc suportar” a “m’encanta”. Llavors, només els “fills” més aptes, passaven i s’aparellaven amb els altres i es replicaven. Després de 2.500 generacions de “bucles de so”, el que va començar com un munt de sorolls s’havia convertit en música!
Bé, tot això no invalida l’inspiració dels compositors per anar innovant música emocionant, doncs es veu que la música creada de manera artificial és agradable, però realment ningú es mou a ballar! Per tant la reproducció artificial té els seus límits, i potser només arriba als sentiments a un nivell acceptable. Aquest efecte pot ser degut al tipus reproducció utilitzat en el programa, que és a l’atzar. En el món real, l’ADN dels dos pares no es transmet als fills de forma aleatòria: el fill/filla rep una còpia de cada gen de cada pare/mare i els gens funcionen o no depenen de moltes variables. I tots hem dit algun cop que la genètica mana però la influència de l’ambient hi deu fer alguna cosa, oi?
Així, els compositors i músics poden estar influenciats per la seva música i la dels altres, i aquesta influència treballa de moltes maneres. Mozart tenia opinions de la seva audiència, però en general va continuar, i fins i tot exagerar trets musicals que els oients no els agradava. Altres compositors, busquen nous rumbs quan senten que el seu treball s’està tornant massa agradable.
Voleu influir en l’evolució de la música? podeu votar al lloc web DarwinTunes. Quina música sobreviurà? Esperem que no sigui la més repetitiva!
La llibreta de les idees 