Breaking smart

Sí, m’he empassat moltes hores de la sèrie Breaking Bad aquestes vacances i ja l’he acabada!

m12NO-coverTenia molta curiositat perquè té molt bones crítiques i per la demostració del domini del detall, especialment en assumptes científics. I bé, també tenia una altra raó: ara ja tinc tema de conversa amb els meus dos fills adolescents per molt temps.

La sèrie explica com en Walter White, un professor de química, ha d’encarar diversos problemes, un càncer de pulmó, la discapacitat del seu fill adolescent, el naixement de la seva filla i, sobretot, la necessitat de diners per pagar el seu tractament i no deixar la seva família amb un deute poc assumible. Així que la seva vida canvia de cop quan s’involucra en el negoci de les drogues, cuinant metamfetamina, per aconseguir aquests diners.

No explicaré res més de la sèrie perquè hi ha moltíssims fòrums d’internet discutint el més mínim detall. Però hi haurà poques persones que s’adonaran d’un. Quan he arribat aquí he discutit amb els adolescents mencionats abans si el que anava a explicar era un spoiler o no, i hem arribat a la conclusió que no ho és perquè és un detall que no és clau per la trama final, ara bé, si no heu vist la cinquena temporada i no voleu saber quin és aquest detall, no llegiu a partir d’aquí.

Quan la Marie, la germana de l’Skyler i dona de’n Hank, està amb el seu psicòleg, cita la saxitoxina com a possible mètode d’intoxicació mortal: “… Produces a flaccid paralysis that leaves its victim calm and conscious through the progression of symptoms. Death often occurs from respiratory failure.”

Doncs que sapigueu que la saxitoxina és una toxina produïda per microalgues marines que pertanyen al grup de les dinoflagel·lades! És una neurotoxina paralitzant, que bloqueja les cèl·lules nervioses i provoca paràlisis muscular. Així que la Marie no va gens desencaminada! Alguns símptomes d’intoxicació són sensació de formigueig, cremor en extremitats i cap, nàusees, diarrea, vòmits, mala coordinació, marejos, parla incoherent, i si la intoxicació és molt greu, fins i tot pot provocar la mort. Els casos mortals ocorren entre les dues i dotze hores posteriors a la ingestió de la toxina.

El que no diu la Marie és com et pots intoxicar amb un compost produït per microalgues marines. Doncs els mol·luscs bivalves com ara els musclos, les cloïsses, les ostres, són organismes filtradors i poden acumular les toxines en els seus teixits, sense que aquestes els afecti. Les persones podríem ingerir les toxines quan mengem aquest marisc tòxic. Ara bé, la part bona de tot plegat és que les micoalgues i les toxines es vigilen a arreu de la costa a nivell mundial per prevenir les intoxicacions. Els bivalves que trobem a la peixateria han passat controls estrictes i són aptes per al consum humà amb tota garantia. En el cas que la Marie es volgués intoxicar, ho tindria una mica complicat per trobar marisc tòxic i, a més a més, n’hauria d’ingerir força per morir! però és clar, és una sèrie…

Doncs mireu, m’ho he passat molt bé, m’ha agradat la sèrie i he après i recordat temes de química. A part de la conclusió final: “all bad things must come to an end”, jo n’he tret alguna més i aquesta va pels meus dos adolescents: nois, com “curren” els guionistes de les sèries, eh! han de saber un munt, treballen i estudien a fons els temes! doncs apa, a estudiar de valent!

Brutícia i altres coses per llençar

Wall1

WALL·E, Waste Allocation Load Lifter – Earth class

“Any 2115. La Terra està totalment coberta d’escombraries i els éssers humans l’han abandonat. Han deixat robots anomenats WALL·E que s’encarreguen de netejar i compactar les deixalles. Però el pla falla i la humanitat es veu obligada a establir-se a l’espai de forma indefinida.”

Sembla un argument de pel·lícula, oi?

La població mundial ha crescut, s’ha tornat més urbana i pròspera i la producció d’escombraries ha augmentat deu vegades en un segle. Quan la gestió de residus funciona bé, es recullen els materials rebutjats, es reciclen, es composten, s’incineren, li donem poca importància, però la producció de escombraries s’està accelerant i se’n generen més ràpid que altres contaminants ambientals. A tot això s’afegeix la preocupació de l’eliminació de les cendres, la contaminació atmosfèrica i els costos de tot plegat.

La producció dels residus sòlids és, sobretot, un fenomen urbà, i especialment problemàtic a les ciutats emergents. En el 1900 hi havia 220 milions d’habitants a les ciutats que produïen 300 mil tones d’escombraries per dia. En el 2000, hi havia 2900 milions de persones que en produïen més de 3 milions de tones per dia. Els models prediuen que serà el doble per l’any 2025. Aquesta última xifra és com imaginar una fila de camions d’escombraries cada dia de 5.000 quilòmetres de llarg. A més a més, quan un país s’enriqueix, la composició del seu rebuig canvia. Més riquesa vol dir més envasos, més residus electrònics, joguines i electrodomèstics. Es curiós com la riquesa d’un país es pot mesurar fàcilment, per exemple, pel nombre de telèfons mòbils llençats.

Alguns països generen més residus que altres. Japó produeix un terç menys d’escombraries per persona que els Estats Units, tot i tenir un producte intern brut similar. Això és degut a la concentració de la població, als preus més alts i a les normes culturals. La quantitat de residus també pot variar segons l’època de l’any. L’exemple el teniu a casa amb la quantitat de deixalles després de Nadal. Així, la generació de residus d’un país incrementa en funció de la població urbana, del nivell de vida i de les respostes humanes. El que es coneix és que, en general, les societats riques tendeixen a frenar seus residus i la quantitat arribarà a un límit. Així, la generació de residus sòlids mundial arribarà al seu punt màxim durant aquest segle, però és difícil de predir.

El planeta ja està pressionat pels impactes dels residus actuals i en produirem més quantitats. Si no reduïm el creixement de la població i les taxes de consum, haurem de gestionar una càrrega de residus cada vegada més gran. Com es pot millorar la situació actual? i la futura? Es pot fer molt a nivell local, cal reciclar, reutilitzar, cal comprar menys i pensar en activitats que requereixin menys recursos. I, per altra banda i en un altre ordre, hem d’anar cap a poblacions estables o en descens, en ciutats ben gestionades que consumeixin menys. Per imaginar un planeta cobert de residus, només per una estona, busqueu la pel·lícula de’n WALL·E, que tot i que és per nens, un adult que la veu no es queda indiferent.

“Any 2805. Només una unitat WALL·E ha sobreviscut. En WALL·E ha desenvolupat personalitat i sensibilitat pròpies així com emocions i curiositat. De les muntanyes d’escombraries, recull coses estranyes que li interessen, un cub de rubik, una llum incandescent… Un dia, troba una planta que creix entre les escombraries i la porta al seu camió.”