Barcelona, superfície urbana

Catalunya té 7.565.603 habitants (cens de població 2012) i quasi cinc milions de persones es troben a l’àmbit metropolità de Barcelona. Això vol dir més del 67% de la població.

El canvi més important en l’augment de la població a Barcelona es va donar entre els anys 1950-1975, quan van haver-hi grans creixements econòmics i socials i l’impacte migratori va ser especialment rellevant. Aquests fets van fer créixer ràpidament i de forma desordenada la ciutat i els seus voltants.

Com va créixer la ciutat? Doncs ara es pot visualitzar molt bé. Resulta que la Força Aèria nord-americana va fer diversos vols fotogramètrics a Espanya entre els anys 1945-1946. A més, l’any 1956 es van fer les primeres fotografies aèries de tota Catalunya. A partir d’aquests fotogrames originals, la Diputació de Barcelona i el CREAF han generat ortofotografies de l’any 1956 per a tota la província de Barcelona. L’objectiu és interpretar les fotografies i comparar-les amb les imatges aèries actuals de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC. Podeu comprovar per vosaltres mateixos quins han estat els canvis en el territori.

L’Hospitalet. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

A la zona de l’Hospitalet s’han reduït els conreus i ha augmentat la superfície urbana de manera dràstica: habitatge, polígons i vies de transport. És un exemple de què ha passat a altres zones.

Montjuïc i port de Barcelona. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

A la zona de Montjuïc hi ha hagut el mateix canvi.  A més, el creixement del port de Barcelona i d’algunes platges del litoral sud ha fet augmentar la superfície de la ciutat.  El port va guanyar nous terrenys industrials amb el trasllat del riu Llobregat que el veieu desviat a la imatge de sota.

Aeroport. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

Ampliació de l’aeroport de Barcelona, nova terminal, tercera pista d’aterratge, infraestructures de transport.

Nus de la Trinitat. Fotografies cedides per la Diputació de Barcelona.

Canvis d’urbanització a la zona del nus de la Trinitat: habitatge, polígons i vies de transport. Veieu també el canvi que s’ha fet en el riu Besòs.

És molt interessant tenir una imatge global del territori previ als canvis que ha sofert. Els canvis són realment espectaculars i visibles amb un simple vol. Cal recordar també que les transformacions urbanístiques referides a la xarxa viària, habitatge i aeroport varen ser rellevants entre el 1986-1992 per l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona. Aquí us deixo un vídeo de la transformació de la ciutat olímpica, per si voleu fer memòria.

Així que quan els nostres avis diuen: “Aquí hi havia horts, vaqueries i passejaven ovelles! “, doncs tenen tot la raó. La ciutat dels anys 50 tenia zones verdes, horts i s’abastia a ella mateixa. El que s’ha fet és crear una zona urbana molt densa, que necessita una gran quantitat d’energia per funcionar. És clar que aquests canvis visibles han provocat un canvi en la manera de viure, i jo em pregunto si aquesta planificació territorial pensa amb el benestar de les persones o ens hem oblidat un pèl d’això.

Si vols un mar bo, cuida la terra

Hi ha un fort lligam entre el que passa a terra i retorna a mar. Aquesta idea s’entén molt bé quan pensem en el cicle de l’aigua. L’evaporació del mar cau en forma de pluja sobre la terra, on s’escola o recorre el sòl a favor del pendent, arrossega materials i retorna al mar a través de la línia de costa. Aquesta aigua, quan arriba a mar, és diferent en funció de les característiques del territori sobre el que ha lliscat.

vol 9 06 n 133

Desembocadura de La Muga, entre Empuriabrava i els Aiguamolls de l’Empordà.

Per exemple, l’aigua que arriba a mar després de caure en una àrea urbana pot tenir mil vegades més nutrients i contaminants que la que ha lliscat sobre un bosc. L’aigua que ha passat per un territori natural és pobre en minerals i nutrients i és, també, molt diferent de l’aigua que s’escola en àrees agrícoles i arrossega part de la càrrega de fertilitzants que s’utilitzen en el camp.

Així la quantitat i qualitat dels materials transportats per l’aigua que arriba a mar depèn del que anomenem usos del territori.

Això sembla molt ben conegut, oi? però, de fet, només es coneix una part de la història. Sabem quanta aigua porten els rius cap mar o la que passa per les depuradores i s’aboca pels emissaris. Però no es coneix ben bé com és l’aigua que s’escola i arriba a mar de manera difusa i quanta n’arriba! I per què és important conèixer-ho? perquè condiciona com són les aigües litorals, sobretot a la Mediterrània, i per tant, les comunitats d’organismes que hi habiten.

Aquestes mesures que semblen tan rellevants i estan tan mal estudiades, ha donat peu a pensar un projecte nou de recerca. Ens hem ajuntat, amb molta il·lusió, investigadors de disciplines, experiències i punts de vista molt diferents per buscar la manera de resoldre aquesta incògnita. Pensar un projecte d’investigació és de les feines més engrescadores i gratificants que faig. Rumiar com resoldràs la pregunta que et fas, discutir les idees, conciliar punts de vista, posar-se d’acord amb el que hem de fer conjuntament en el grup de treball, tots pensant en un mateix objectiu, és el que hem fet durant les últimes setmanes. I fins hi tot, hem redactat una proposta que ha estat enviada a una convocatòria de la comissió europea en temes mediambientals.

Aquesta proposta és un “mar i muntanya”. I això és del tot excepcional! Hi participem biòlegs, ecòlegs terrestres i marins, geògrafs i gestors, especialistes en ciències del sòl, dinàmica del paisatge, ús de l’aigua, comunitats d’organismes que indiquen la qualitat de la zona costanera i gestió de l’aigua i del territori. Hem planejat utilitzar eines com les imatges de satèl·lit per quantificar el territori que tenim a Catalunya i quin ús li donem, models de pluviometria per saber l’aigua que cau i s’escola, dades de la qualitat de la zona litoral i les seves comunitats vivents. Tot per entendre el lligam dels usos del territori i com està el mar.

Durant tot el procés de pensar i discutir, tothom de l’equip ha après, uns dels altres, un munt de conceptes nous. Ara, quan tots mirem el mar, primer pensarem com és casa nostra i com voldríem que fos.