Aficionar-se a la ciència

La investigació implica equips de científics que col·laboren arreu del món. Ara bé, cada cop més hi ha ciutadans interessats que participen en projectes científics. És la ciència ciutadana.

Un dels projectes pioners de ciència ciutadana és el SETI@home, on milions de voluntaris participen en la recerca de vida extraterrestre (SETI són les sigles de “Search for Extraterrestrial Intelligence”). Hi ha qui classifica galàxies i busca planetes voluntàriament en el Galaxy Zoo. Hi ha qui treballa per entendre la biodiversitat del seu entorn en el BioBlitz. Hi ha qui participa en la catalogació de les formes en què les persones juguem amb els nostres gossos, només cal enviar vídeos a Play with your dog. N’hi ha molts de projectes arreu del món, mireu aquí. A casa nostra també hi ha projectes molt interessants, com el seguiment de la nidificació dels ocells amb el projecte Nius gràcies a les observacions obtingudes des de Catalunya i illes Balears o l’Atrapa el tigre on es pot participar en el mapa de distribució del mosquit tigre i en l’estudi de la seva dispersió.

observacio

Tens curiositat? t’agrada observar? no t’ho pensis més i participa!

En temes marins hi ha força iniciatives i com que ja se sap que tinc predilecció pel plàncton, només cal recordar que sense plàncton no hi ha vida a l’oceà. Així que primer de tot es pot aprendre a classificar plàncton de diferents profunditats i ajudar a identificar mostres. Un cop sabem que hi ha, podem anar més enllà. Una de les preguntes clau entre els ecòlegs marins d’arreu del món és si el fitoplàncton augmenta o disminueix degut als canvis de les temperatures superficials del mar com a conseqüència del canvi climàtic. Uns diuen que disminueix, els altres diuen que no. Hi ha molta controvèrsia perquè no tenim totes les dades per esbrinar-ho i no és fàcil obtenir dades de l’oceà. Què es pot fer? Una manera de mesurar la quantitat del fitoplàncton a la columna d’aigua és amb el disc de Secchi, que és segurament l’instrument científic més simple mai inventat. La peça és un disc blanc de 30 cm de diàmetre que es lliga a una cinta mètrica i es fa baixar per la columna d’aigua. La profunditat a la qual el disc desapareix de la vista és una mesura la transparència de la columna d’aigua. Com més ràpid desapareix de la vista, més fitoplàncton hi ha. Tenir moltes dades d’arreu podria resoldre una bona discussió i és per això que els ciutadans científics poden donar un cop mà participant en el projecte Secchi disc.

Ara, si us agraden les especies marines un pèl més grans, a veure que us sembla això. Es coneix que el nombre de espècies diferents en un ecosistema dóna una idea dels patrons de biodiversitat. Ara bé, només el recompte de les especies és una forma grollera d’entendre la diversitat. Si tenim informació sobre les característiques de les especies, el que mengen, com es mouen, on viuen, podem entendre què és el que les diferencia i com interaccionen. Com obtenir aquestes dades? Doncs més de 100 bussos voluntaris han estat prenen dades que han permès observacions impossibles per als equips de busseig científic: 4000 transsectes de 2000 llocs d’arreu del món. Les dades han estat recollides amb el programa de ciència ciutadana Life Survey Reef i els resultats s’han publicat recentment. Ara, aquest programa està donant formació de busseig arreu del món!

Si us sembla que aquests projectes estan lluny i us agrada el mar, sabeu els noms de moltes espècies marines i us agradaria publicar les vostres observacions, feu el tafaner a Observadors del Mar i animeu-vos! Amb l’ajuda de molts científics aficionats /ades es pot moure el coneixement cap endavant. Jo n’estic convençuda.