Sopa d’algues!

kids-swimming_1947658i

Nens nedant en una platja coberta d’algues a Zhanqiao Pier a Qingdao, Xina. China Foto Press.

Una proliferació d’algues mai vista: 28.900 quilòmetres quadrats de costa “verda” a la Xina!  Ras i curt: espècie oportunista + nutrients + temperatura + aigües estancades = proliferacions!

En les últimes dècades, les activitats humanes han canviat els règims de nutrients i la seva dilució a les aigües costaneres. Així doncs hem canviat els fluxos de nutrients (nitrogen i fòsfor) que arriben degut als fertilitzants utilitzats en agricultura, hem augmentat l’exportació de fòsfor degut als detergents, i hem incrementat les activitats d’aqüicultura. A més a més modifiquem la dilució de les aigües costaneres (o el que anomenem temps de renovació) construint ports, platges semitancades i proteccions marines.

Es coneix que les concentracions de nitrogen i fòsfor en les aigües marines litorals s’han duplicat en moltes regions costaneres del món en els últims 20 anys. D’aquesta manera s’està afavorint el procés d’eutrofització d’origen humà en l’ambient costaner. Tot plegat dóna lloc a una cascada de conseqüències, entre elles, una alteració de les comunitats dels organismes que viuen en aquesta zona.

Les comunitats d’organismes que habiten a la zona costanera són considerades de frontera i estan en equilibri amb aquests fluxos continent – oceà. Si canviem aquests fluxos és d’esperar que canviïn les comunitats. La disponibilitat més alta de nutrients la costa sovint porta a episodis de proliferacions algals, afavorits per la construcció d’obres costeres que confinen les aigües de la zona litoral. És ben conegut que les entrades de nutrients, l’escassa dilució i l’estabilitat de la columna de l’aigua afavoreixen les proliferacions de macroalgues o microalgues, i que aquests creixements produeixen un efecte indesitjat en el funcionament de l’ecosistema i en la qualitat de l’aigua afectada.

En aquest cas concret, l’espècie d’alga que prolifera, com el seu nom molt bé indica, la Enteromorpha proliferano és una espècie tòxica per a humans o animals, però el seu creixement accelerat produeix efectes negatius sobre l’ecosistema. I és clar, l’ús recreatiu de la platja quedarà clarament minvat. La E. prolifera és la principal responsable del color verd de les basses de rec, dels estanys i dels aiguamolls. El grup d’aquestes algues resisteix un alt grau de pol·lució, prefereixen llocs d’aigües tranquil.les i calentes, i són especialment abundants a l’estiu i tardor. Ja van tenir una proliferació similar al 2008 per les Olimpíades!

En molts països, la quantitat de nutrients que arriba a mar està sent gestionada. Per exemple s’ha canviat les activitats agrícoles i es fa un millor ús de fertilitzants, s’ha reduït la quantitat de fosfats en els detergents, s’ha millorat la filtració i depuració de l’aigua. Però que passa en països en creixement? Doncs que s’ha de fer un bon planteig de gestió. I solucions per remeiar els efectes de les proliferacions? Treure les algues, incrementar la dilució de les aigües… però n’hi ha una de molt efectiva: reduir, reduir i reduir… reduir nutrients i des de l’origen.

Algues a la sopa!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La perruche et la sirene. Matisse.

Alga: organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists (tret de l’Enciclopedia Catalana).

Les algues estan per tot arreu. I us ho demostraré!

Començo per anomenar totes les pel·lícules infantils que m’he anat empassant tooooooots aquests anys de dolça infantesa dels meus nens, nebots i nebodes, però aneu buscant perquè hi ha per tots els gustos: llibres, música, art, cuina…

En Bob Esponja té moltes referències a les algues. Per exemple, Bob Esponja menja Kelpo, una marca de “cereals”, per esmorzar, tot i que la referència més important és el personatge-alga, en Sheldon J. Plankton de color verd fosc, i un ull groc i vermell. És l’arxienemic del Bob Esponja i va protagonitzar l’episodi de ‘L’alga és sempre més verda

“Els Pokemon” tampoc s’escapen. Hi ha un episodi dedicat a les algues: “Les algues salsifiques”. De fet en els Pokemons, tot evolucionava!

La Sireneta” és el súmmum de l’elegància! té un gran material d’arxiu, per exemple, mostra els kelps gronxant amb les onades. Els kelps són algues que pertanyen a les algues marrons de l’ordre de les Laminarials.

En “Madagascar 1”, Marty, la zebra construeix un refugi quan es troben atrapats tots els animals i convida a Alex, el lleó, a menjar una piruleta d’alga.

En Harry Potter en el “Calze de Foc” es menja una “branquialga”, una planta que sembla unes cues de rata gris-verdes viscoses, que li permet respirar sota l’aigua en una prova d’un torneig. No es coneix ben bé quina planta va inspirar la “branquialga”, però sembla que JK Rowling es devia basar en un tipus d’alga cloròfita que produïa una mena de transferència de propietats màgiques. En Harry s’havia de menjar alguna cosa que pogués “respirar” sota l’aigua, com una alga, per tal de ser capaç de respirar per ell mateix.

A “Buscant en Nemo“, el Sr Ray canta temes sobre algues quan tots els peixos van a l’escola: “les algues són fresques, les algues són divertides, fan el seu menjar amb els raigs del sol”. Bé, de fet tota la pel·lícula és una delícia com a classe de biologia marina i oceanografia!

L’Illa de Nim” és una pel·lícula d’aventures per nens que recrea un paradís tropical on predomina la imaginació. El pare de Nim és un planctòleg (persona que estudia les algues). En un moment de la pel·lícula, es veu a través del microscopi i es pot veure dinoflagel·lades nedant. Més tard, els personatges es llencen a la recerca de la causa de la bioluminescència del mar. Però ai… aquí! aquí s’equivoquen, perquè diuen que la bioluminescència és causada per un protozou…fals!!! és clar, és el cine!. En el món de les algues, la bioluminiscència la produeix principalment les dinoflagel·lades! que m’han de dir a mi!

De les pel·lícules per grans, el clàssic és la pel·lícula de Hitchcock, “Els ocells”, en que una microlga tòxica, la Pseudo-nitzschia, produeix comportaments agressius als ocells i ataquen a la protagonista. En Hitchcock es va inspirar en el fet real que els ocells es varen intoxicar i presentaven comportaments molt estranys.

En “La vida de Pi, desprès de moltes dificultats del naufragi, en Pi arriba a una illa, una massa flotant d’algues plena de vegetació, aigua dolça i una població molt abundant de suricates. Durant el dia l’illa sembla el paradís, i ell i en Richard Parker, el tigre, es fan un fart de menjar, però descobreix que durant la nit, quan arriba la marea, les algues són carnívores i es converteixen un parany d’àcid que digereixen tot el que hi ha. Pi s’adona que, amb el temps, l’illa els consumirà i salpa de nou.

Dels llibres que conec, “El cinquè dia” de l’autor alemany Frank Schätzing, parla de dinoflagel·lades tòxiques, bàsicament microalgues assassines. El llibre presenta un món a la vora de l’apocalipsi i un escenari en que la humanitat està assetjada i incapaç de defensar-se davant l’enemic més desconegut: el mar.

Ep! heu vist la portada de “Les aventures de Tintín. El tresor de Rackham el Roig ‘” d’Hergé ?

Pel que fa a la poesia, en Rafael Alberti té un poema molt bonic: “Sobre tu nave —un plinto verde de algas marinas, de moluscos, de conchas, de esmeralda estelar, capitán de los vientos y de las golondrinas, fuiste condecorado por un golpe de mar”. I també he trobat poesia variada sobre algues.

En música, heu d’escoltar la Suzanne del Leonard Cohen, on diu que hi ha herois en les algues: “There are heroes in the seaweed. There are children in the morning. They are leaning out for love. And they will lean that way forever”. De curiositats musicals n’hi ha un munt, hi ha una banda de rock de punk anomenat Algues, una altra banda a Indonèsia anomenat Navicula (és una diatomea), una banda de jazz anomenada Spyro Gyra (és alga verda filamentosa). Hi ha una banda local francesa que s’anomena Taxyfolia que es va formar al 1997, quan va haver la invasió la Caulerpa taxifolia al Mediterrani i va ser el centre d’atenció dels mitjans de comunicació.

En art, resulta que Henri Matisse utilitzava les algues com a font d’inspiració per als seus “Gouches découpés” (retalls de paper) i en Paul Gauguin va pintar el “Seaweed gatherer’s”  (“Recol·lector d’algues”). Probablement és el quadre més car d’algues! I si voleu veure imatges que converteixen diatomees en art, heu de clicar l’enllaç.

… i ja no poso res més, i ull que potser un dia us trobareu algues a la amanida, al sushi o a la sopa!