Al mar hi ha meduses, krakens i sirenes

Al llarg del temps, al mar, hi ha hagut monstres marins, criatures mítiques i fantàstiques, éssers prodigiosos i, moltes vegades, de grans dimensions. Aquests éssers poden ser viscosos, enganxosos, mucilaginosos, gelatinosos, semitransparents, amb escames, tentacles i múltiples braços. Molts d’ells ataquen als homes. Hi ha monstres que són reals, n’hi ha que són ficticis, i altres que poden haver estat exageracions de criatures reals com les balenes i els calamars gegants. La qüestió és demostrar que existeixen, conèixe’ls i saber que fan.

Per exemple, el kraken és un monstre marí, similar a un pop gegant, que viu al fons del mar. Ara sabem que és fictici però durant molt de temps es va creure que era una criatura real. Es veu que fins hi tot en von Linné l’havia inclòs dins l’ordre dels cefalòpodes on hi encabim els pops, els calamars i les sípies. Claríssimament aquest monstre ha estat una exageració d’alguna d’aquestes criatures reals.

Jo pensava que les sirenes també eren fictícies, però tinc un dubte amb una que vaig veure a Copenhaguen. No, no em refereixo a l’escultura de bronze a la badia del port. El que vaig veure va ser un ésser amb cos de dona i cua de peix. Malauradament l’ésser no estava viu, i aquest exemplar no ens donarà molta informació.

copenhagen 2006

Possible esquelet de sirena. J. Camp, 2006.

Ah sí! les meduses. Sempre hi ha hagut meduses al mar, van aparèixer fa 500 milions d’anys. Tenim la percepció que hi ha més meduses als oceans, però hi ha anys que n’hi ha més, hi ha anys que n’hi ha menys i sembla que això correspon a cicles naturals. Mentre hi hagi qüestions que no es coneixen, les investigarem. Recomanació final lògica: si trobeu meduses a la platja, esbrineu quina és i si és perillosa, eviteu un contacte dolorós amb aquesta criatura.

Ho confesso, m’he menjat un iogurt caducat!

Iogurt casolà

Iogurt casolà

Si, estava perdut per la nevera i caducat des de feia un mes i encara estic viva!

Hem arribat a ser una societat tan “desenvolupada” que llencem tones d’aliments. A Catalunya es consumeixen uns 3,74 milions de tones d’aliments sòlids (499 kg/hab/any) dels qual se n’ingereixen 2,56 milions i se’n descarten 1,18 milions en forma de residus alimentaris. Podeu trobar dades a la Guia Consum Responsable de la web gencat.

Des del govern ens diuen que hem de lluitar contra el malbaratament del menjar. Ens ho han de dir o entre tots hi podem posar sentit comú?

El malbaratament alimentari té moltes fonts. Es fa malbaratament en la distribució, en els serveis de restauració i a les llars. Que hi podem fer a casa? Tenir consciencia del que es menja i es llença, planificar la compra, no comprar aliments en excés perquè es poden fer malbé, aprofitar el menjar d’un àpat per un altre, que no passar res si s’ha de menjar dos vegades el mateix o poseu imaginació a l’hora de reciclar el menjar d’un altre àpat! També va bé conèixer com s’emmagatzemen els aliments i saber la diferència entre la “data de caducitat” i la “data de consum preferent”. La data de caducitat ens adverteix sobre el dia límit que l’aliment no és adequat per al consum. La data de consum preferent fa referència al temps en què el producte manté intactes les propietats i no suposa un risc per a la salut. És precisament la data de caducitat dels iogurts que es suprimeix ara per una data de consum preferent. La llet del iogurt ja està fermentada, ja no li pot passar res més!

Segur que amb una mica de sentit comú podem aconseguir un consum responsable i menys malbaratament!