Embastar: ajuntar amb una embasta allò que s’ha de cosir després

Drawing of the cells of the chick cerebellum b...

Dibux de les cèl.lules del cerebel. Santiago Ramón y Cajal, “Estructura de los centros nerviosos de las aves”, Madrid, 1905.

Què et passa pel cap? Doncs un munt d’idees, unes peregrines que no estic segura que recordi, d’altres desendreçades que apareixen sovint de cop. Les meves idees són imprevisibles i gens perfectes. Hi ha vegades que rumio dies i dies, i un dia, de cop i volta, sota la dutxa, cuinant o conduit, es forma una idea clara del que rumiava. Com és que les idees arriben quan menys t’ho esperes i a més, hi ha el perill que marxin i les oblidis sense que hi puguis fer res? Sempre m’ha encuriosit el funcionament del cervell.

Las ideas no duran mucho. Hay que hacer algo con ellas”. Santiago Ramón y Cajal.

Així que, de seguida que se m’acut alguna cosa aprofitable, l’apunto en una llibreta. És la meva llibreta de les idees. Recordo quan era petita i l’avia embastava els pantalons per cosir-los desprès. Primer s’embasta per aconseguir una forma i desprès mica en mica i amb molta paciència, t’ocupes dels detalls d’anar cosint. Així que jo primer embasto les meves idees a la llibreta. Si algú altre les llegeix pensarà que no tenen cap forma ni cap fil. De fet, el fil de cotó que s’utilitza per embastar no té massa resistència. Però jo sé que un dia o altre, alguns dels meus apunts prendran forma.

Aquesta llibreta d’idees ha estat fins ara del tot íntima i personal. Per alguna dèria que ens ha agafat a tots, allò íntim i personal, ho compartim, en la blog-esfera, amb l’ànim que la nostra petjada (virtual) perduri una mica més. La meva idea del que és personal i públic ha anat canviat amb el temps. Tinc la sensació d’estar en un gran experiment i encara no tinc una idea clara de tot plegat. Només la tinc embastada. Escriure el blog potser m’ajudarà a posar-hi la paciència i els detalls perquè tingui sentit.