Sempre la mateixa cançó

Em sona aquesta cançó!

Ho heu pensat més d’una vegada mentre escolteu qualsevol música d’un país occidental? I a més, la cançó és repetitiva i s’enganxa? Es podem identificar patrons darrere de la música de manera objectiva? Es podem detectar diferències entre la música nova i vella? Es pot esbrinar si els músics canvien al llarg dels anys i hi ha una “evolució” del seu discurs musical?

Si, tot això es pot fer. Es pot analitzar d’una manera objectiva l’ús el to, el timbre i la sonoritat de les cançons. Uns investigadors varen analitzar 464.411 cançons per esbrinar els patrons i regularitats en la música popular occidental. La música analitzada respon a estils com rock, pop, hip hop, metall i electrònica entre 1955 i 2010. Però, es clar, atès que una cançó dura de mitjana 4 minuts i que un expert, per poder anotar els paràmetres d’interès per estudiar la peça, necessita d’un mínim de 4 escoltes, la investigació hauria necessitat 16 anys d’escolta, 365 dies l’any, 24 hores al dia! Els investigadors se les han empescat per utilitzar ordinadors amb eines i conceptes d’estadística i xarxes complexes per buscar patrons que caracteritzen la música contemporània.

Sembla que les cançons compostes en les últimes dècades tendeixen a assemblar-se molt entre elles, més que amb les antigues. Això vol dir que, en dècades anteriors, els grups experimentaven amb la sonoritat molt més que ara. Així doncs, les composicions musicals més recents presenten una menor diversitat de timbres i es tendeixen a interpretar amb els mateixos instruments. Si féssim un paral·lelisme entre els paràmetres musicals de les cançons amb les paraules d’un text, sembla doncs, que cada vegada hi ha menys “paraules” diferents.

img3392yv

Barca a la platja de Calella de Palafrugell.

I els investigadors no només saben això! Donada una nota musical, és relativament fàcil predir quina serà la següent. I proposen una “recepta teòrica” per crear cançons que sonin modernes i actuals: canvis d’acords senzills, instruments comuns i volum fort. A més a més, si es realitzen aquests canvis sobre cançons antigues, sonen a noves!. Us venen al cap moltes peces antigues que han estat recuperades?. Doncs només cal seguir les directrius mencionades, sense alterar la semàntica del discurs de la cançó. Tot plegat és un procés d’homogeneïtzació, segurament degut a la força de les modes. I penso, les cançons no haurien d’incorporar patrons diferents per tal de jugar amb els records i expectatives de l’oient? i fer la cançó atractiva i original en comptes de ser repetitiva? La música és una expressió cultural clau que capta la nostra atenció. No hauríem de perdre aquesta diversitat.

…tot i així, haig de reconèixer que existeixen excepcions. A vegades, la versió modificada d’una cançó supera a l’original. A l’anunci d’una cervesa molt coneguda, han traduït l’havanera La Bella Lola a l’anglès. Sona a nova, però no ho és: what a delight, I felt inside, when from the beach, she grabbed her scarf and waved at me, then she would come, straight up to me and hold me tight, I knew that we were meant to be.

Quina versió preferiu?