Andrei Popov (Rússia)
Avui és el Dia dels Oceans.
Al maig, els organitzadors del Niels Bugge Cartoon Award, un guardó que s’atorga a Dinamarca a còmics i vinyetes, van demanar a il·lustradors de tot el món que enviessin dibuixos basats en una temàtica: el clima. El lema del concurs era: “Els oceans estan a les nostres mans”.
Com a resposta, el concurs va rebre més de mil dibuixos, des de l’Iran, la Xina, Síria, els Estats Units o Dinamarca. Els dibuixos aconsegueixen combinar la temàtica del clima i resumir els temes i sentiments implicats en l’impacte dels humans a l’oceà. Els guanyadors del premi d’enguany han estat Andrei Popov (Rússia), Bruce Mackinnon (Canadà) i Pawel Kuczynski (Polònia).
Us deixo algunes vinyetes més, però si voleu donar un cop d’ull a les altres, aquí.
Son buenísimas !!
Totalmente de acuerdo Fran. A mi la ilustración que me gusta es la respuesta de la sepa para escaparse de los depredadores, 🙂
Olá… Pág. 51 e pág. 102, para mim.
Rogerio, pag. 51. “The end”, pag. 102, “sense gota d’aigua”.
No hi ha dubte que el planeta i el mar en concret experimenten una transformació degut a l’acció de l’home, i com a persones a vegades pensem si podem fer alguna cosa o davant de la magnitud del problema pensem per què preocupar-se? És una pregunta gens fàcil de contestar. A tots ens sembla que hi ha immensa desproporció entre la magnitud del problema i la petitesa del que podem fer. Però una cop que reconeixem el que està malament, llavors hem de triar: podem seguir com abans o podem iniciar l’esforç per canviar la nostra manera de pensar i viure? Una gran quantitat de coses succeeixen quan pensem en aquestes preguntes i jo sóc de les que penso que podem trobar maneres de viure sense disminuir el món.
Estou de acordo contigo, bióloga… Mudar o estilo de vida para ter e consumir menos, mais em contacto com a natureza. Produzir menos carbono, menos lixo, comprar local. Ando a tratar disso à minha escala. Mas não consigo deixar de andar de avião (li há dias um artigo dum meteorologista Americano, diz ele que deixou de ir a conferências porque decidiu deixar de andar de avião… ou vai de autocarro ou comboio, ou não vai). O meu chefe não me deixa fazer isto… 😦 Mas já sabes o que penso… se deixarmos de consumir e passarmos a ter menos, haverá mais desemprego e uma série de outras coisas em cadeia… Gosto imenso do teu optimismo, mas acho que a espécie humana já passou o ponto de não-retorno, não há equilíbrio possível. Somos muitos e o planeta tem limites… Mas vou fazendo a minha parte, no que posso 🙂