Sí, calia matar al drac per estudiar-lo!

A la jove donzella li acabaven de concedir un projecte d’investigació del Pla Nacional del Ministerio de Economía y Competitividad. El projecte no donava per molt, però ja se sap, en temps de retallades…Malgrat tot havia aconseguit finançament per un contracte de tècnic, així que de seguida va contractar en Jordi, que ja es coneixien i treballàven molt bé junts.

Un dels objectius del projecte era catalogar les espècies de la comarca amb les noves eines moleculars i definir quin paper hi tenen les espècies en l’ecosistema. Així que la jove donzella i en Jordi de seguida varen programar vàries campanyes de camp per recollir exemplars de la flora i fauna de la zona. La idea era, primer, recollir mostres i després fer la feina de la seqüenciació de l’ADN al laboratori. Dins dels plans de treball, la jove donzella volia trobar un exemplar poc conegut i poc comú, una d’aquestes espècies catalogades dins del que s’anomena la “biosfera rara”. Tenia molta curiositat perquè segons la gent de la comarca era una bèstia gran i terrible, que treia foc pels queixals, menjava tot tipus d’animals i potser fins i tot persones, però de fet ningú l’havia vist gairebé més de tres segons seguits! –Que exagerada és la gent! –pensava la jove donzella. –Quan les coses no es coneixen, la imaginació vola.

Rosa Sant Jordi 2014. E. Tenedor.

I així fou com la jove donzella i en Jordi van sortir del castell per anar a trobar la bèstia, mentre tot el poble mirava als científics com herois. Ja se sap, des de sempre els científics han estat molt ben considerats. No van tenir temps ni d’arribar al bosc, que de cop i volta va sortir la fera, davant de l’admiració de la jove donzella i el goig d’en Jordi. Valent ell va començar una intensa lluita, fins que li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la va matar. –Ara és hora d’obrir-li l’estómac i veure que menja! – va dir la jove donzella.

Els continguts estomacals de la bèstia només varen mostrar restes vegetals i ni rastre de res que s’assemblés a una ovella, porc, gallina o persona. De fet, la bèstia menjava… roses! Les roses més vermelles que la jove donzella hagués vist mai. En Jordi va recollir una mostra de les roses i li va oferir a la donzella: –Aquestes mostres també les guardarem per fer la seqüenciació!. I la jove donzella afalagada, de seguida va pensar: -Quin ull que té en Jordi, potser les roses tampoc estan catalogades.

Després de mesos de feina de laboratori, l’informe final del projecte va presentar vàries conclusions. La bèstia era una espècie rara i menjava roses, per tant no calia patir pel benestar de les persones de la comarca. També varen identificar i descriure una nova espècie de rosa desconeguda fins aquell moment. I tot plegat va tenir tant d’èxit que la Comissió Europea els va finançar el següent projecte de catalogació d’espècies rares. Així que, de projecte en projecte, la jove donzella i en Jordi varen seguir treballant feliços i varen menjar anissos.

Sigueu feliços i gaudiu de la diada!


6 comments

    • Amb el temps es va saber que la drac, abans de ser sacrificada, havia fet una posta de molts ous i la població es va restablir de seguida, mantenint un equilibri amb la població de les roses.

  1. És cert que en Jordi, que era de poble i caçador, va matar el drac, però anys més tard, reflexionant, i ja prop de la jubilació, li va saber greu. Encara que allò fou el principi de la seva carrera científica, sempre es va preguntar si no hi hagués hagut prou en fer-lo vomitar. La ciència de vegades és cruel!

  2. Huuuummmm… Un cuento delicioso.
    Yo no creo que el tal Jordi matara al dragón con fines científicos, fue su reacción instintiva de cazador y su impulso caballeroso de defender a la IP-doncella, es decir, que fue un accidente. En realidad a mi me parece que lo que quería este magnífico y binario equipo era pillar por ahí alguna escama perdida del dragón para mirar los isótopos estables y saber así su dieta y su nivel trófico, y encontrar algunas heces para secuenciar el ADN de los restos. Ahora bien: ¿nos garantiza la autora que la lanza estaba esterilizada, antes se anestesió al dragón y el técnico-Jordi tenía el título de manipulador animal o como se llame? Al menos esto último yo diría que no. Así que cuidado con los comités de ética.
    Reitero: una pequeña-gran contribución al imaginario de Sant Jordi.

  3. M’agradaria acabar el conte d’avui dient que un expert botànic m’ha proposat un nom per la nova espècie de rosa que es va trobar fa tant de temps. S’hauria de dir Rosa draconea sp. nov. Així que li agraeixo de tot cor la proposta del nom. També sé a ciència certa que la il·lustració de la R. draconea descriu perfectament l’espècie, així que amb l’holotip a la mà es podria acabar de descriure formalment. Ara bé, per la descripció formal ajudaria molt trobar algun exemplar actual de la R. draconea veritable. Si mai algú la troba, agrairé que me l’enviï per conservar-la degudament.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s