Petjada humana

De la mateixa manera que em meravellen les fotos de natura des del cel, em preocupa veure la petjada humana arreu del planeta, sobretot a la zona costanera. La major part de la població mundial viu en aquesta zona i diversos grups d’usuaris competeixen per la terra i els recursos del mar. A mesura que aquestes demandes són cada vegada més insostenibles, és més important protegir les zones costaneres pels seus valors naturals, econòmics, socials i estètics.

Les fotos de l’artista Edward Burtynky, de la seva col·lecció WATER, mostren com el creixement de la població transforma el paisatge.


5 comments

  1. Un problema molt real, però de difícil solució. Cada vegada en som més, per tant, la demanda de recursos no farà sino augmentar. Només els economistes es creuen la falàcia del creixement sostenible. Cap creixement és sostenible a la llarga.

    • Daniel, l’economia no hauria de créixer en un planeta limitat, hauria de tendir a estabilitzar-se en algun punt, més amunt, més avall, però en equilibri amb el capital natural que tenim i amb una visió amb perspectiva. Hauríem de buscar un sistema econòmic que no necessiti créixer i que doni ocupació i benestar a les persones sense haver de consumir sempre més i créixer més. S’ha de frenar.

      • Esther… Percebo o que queres dizer, mas se a população cresce, a economia tem que crescer e também o consumo. Mesmo que diminuas o consumo na fatia da população mais abastada, para compensar o crescimento da população menos abastada, a economia só fica estagnada algum tempo, depois volta a crescer. O “frenar” vai acontecer quando os recursos acabarem… Equações de Lotka-Volterra que conheces melhor do que eu… A humanidade anda a fugir ao declínio previsto nestas equações buscando sempre mais e mais recursos; quando os recursos acabarem, nós acabamos também. Não há equilíbrio nestas equações a menos que tenhamos recursos inesgotáveis e alguma inteligência no seu consumo.

      • Rogerio, és possible que hi hagi lloc per tota la humanitat en el món, però hi ha límits de creixement degut al consum de recursos i el planeta té uns recursos limitats. Gastem més del que tenim i ens mengen la font de la nostra riquesa.
        El paradigma del sistema econòmic “d’anar sempre cap amunt”? si quan arribem al límit, volem seguir creixent, col·lapsen segur, acumulem desigualtat, problemes socials, etc… Llavors, que fem? arribem al col·lapse o reduïm? Doncs com a societat uns hauríem de decréixer perquè els altres creixin. És un problema social amb el que s’ha de pensar amb perspectiva. I si, hauríem de posar la mica d’intel·ligència en el consum, i jo que sóc optimista penso que la suma d’innombrables petites decisions quotidianes que cadascú pot fet, podria anar molt bé.

  2. Cara Esther, não sei como te dizer o quanto lamento dar-te esta má notícia porque sei que és uma optimista: não tenhas dúvidas que o mundo como o conhecemos hoje está condenado a fracassar. Não sei quanto tempo levará, nada que nos preocupe nas nossas vidas ou dos nossos filhos e netos e bisnetos, mas na minha opinião este fracasso é uma inevitabilidade que a globalização está a ajudar a tornar realidade duma forma mais célere. Diz-me quantas sociedades bem sucedidas no passado sobreviveram com o mesmo nível de desenvolvimento até aos nossos dias… Bióloga, dá-me um exemplo de um ecosistema completamente isolado (atenção! completamente isolado!) que tenha forma de se manter em equilíbrio. Se extrapolarmos para um mundo futuro, mesmo que tenhamos uma melhor distribuição de riqueza e de recursos, mesmo que atrasemos este destino com as pequenas inúmeras acções quotidianas (como dizes e com as quais concordo plenamente), não há como evitar o colapso num planeta que não tem nenhuma fonte inesgotável de recursos. A menos que me esteja a escapar alguma coisa, o que também é perfeitamente possível 🙂


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s