Quantes espècies hi ha al planeta?

beetle

Nou tipus d’escarabat, l’Arispoda, trobat a Nova Caledònia.

El científic Robert May va comentar una vegada que si ens visités un extraterrestre, una de les seves primeres preguntes seria: quantes formes de vida (espècies) diferents teniu en aquest planeta? I va afegir que ens hauríem d’avergonyir de la nostra millor resposta doncs tant podríem defensar que són més de 100 milions com menys de 3 milions. Quina incertesa!

Conèixer el nombre d’espècies al planeta és una de les preguntes més bàsiques en ciència i a la vegada, una pregunta que molts científics eviten. Tenir una xifra ens permet saber quantes espècies es poden descobrir i quantes ens falta per conèixer. Però és difícil tenir un nombre precís perquè només tenim descrita una petita part de l’inventari de les espècies, només tenim una petita part del món mostrejada i moltes vegades les espècies no estan ben identificades. Per tot plegat, hem de dir honestament: no ho sabem.

Ens hem passat 250 anys classificant i no sabem quantes espècies existeixen? Avui en dia hi ha 1.2 milions d’espècies catalogades però no podem parlar del nombre total de l’inventari. Molts experts opinen que el 86% de les espècies a la terra i 91% de les de l’oceà encara estan per catalogar. Quanta feina! Hi ha qui diu que es necessitarien 7.000 experts per produir un inventari d’espècies d’una hectàrea representativa d’un bosc i fer-ho en un temps raonable.

És clar que hi ha excepcions. És possible tenir un registre on la flora i fauna és ben coneguda. També hi ha grups ben estudiats com els ocells (9.000 espècies), els mamífers (10.000 espècies) i els escarabats (300.000 espècies). Però fixeu-vos que són organismes “grans” i que si ens pregunten quantes espècies d’invertebrats hi ha, ui!, i quins microorganismes hi ha al mar, uf!, i què hi ha en el mar profund, doncs mmhh… Podríem pensar que aquests grups i llocs tenen una alta diversitat però, de fet, no ho tenim documentat. A més a més, potser tampoc tenim diners per fer-ho.

Llavors, com obtenim una resposta (mitjanament satisfactòria)? doncs, tot i la subjectivitat, una de les millors maneres de contestar la pregunta és l’opinió dels experts. Una altra manera de respondre és fer estimes indirectes, amb les dades existents (llistes i llistes d’espècies), amb la proporció d’espècies noves de llocs pocs mostrejats, amb la taxa de descobriment de noves espècies, i amb tot això s’extrapola un nombre, però aquestes prediccions només s’han fet en grups concrets, insectes, animals, fongs, plantes. Alguns treballs han combinat expertesa amb estadística, fins hi tot en el mar. Per tant, el valor total és del tot incert.

Senyor extraterrestre, tenim curiositat per saber quantes espècies hi ha i de fet des d’un punt de vista pràctic necessitem saber-ho perquè el món està canviant. Perquè la humanitat visqui feliç hem de decidir què tenim, què volem conservar i a on, perquè no es pot tenir tot. Ai! i aquí també tenim moltes discussions: què hem de protegir? quina és la diversitat necessària per garantir que els ecosistemes funcionin? I un llarg etc. de preguntes que s’han d’explicar en una altra entrada, però per anar pensant, aquí van algunes preguntes. Protegim espècies com el linx ibèric, l’ós bru, l’àguila imperial ibèrica o el gall fer, però, hem de protegir les 300.000 espècies d’escarabats que hi ha? ens ho podem permetre? què passa si en perdem alguna? la seva funció en l’ecosistema canviaria?


6 comments

    • Marta, llavors, cal girar la pregunta? Però me’n surten més…què coneixem? què desconeixem? què és allò que no arribarem a conèixer mai?.. Està clar que hi ha dues coses que són impossibles de conèixer: la identificació de totes les espècies i la seva abundància.

    • El nombre d’espècies és dependent de l’escala de mostreig i hi ha gradients latitudinals i patrons espacials, zones “hot spot” amb molta diversitat i d’altres amb baixa. També hi ha un tema de sinonímia d’espècies que no hem parlat, i moltes vegades cal reorganització de gèneres, famílies, grups que estan mal classificats. Desconec si amb totes aquestes incerteses algú s’ha plantejat aplicar el mètode que dius. Un dels més utilitzats són les corbes acumulades de descoberta d’espècies al llarg del temps. Són corbes de freqüència que es tornen asimptòtiques quan l’inventari gairebé està acabat doncs ja no es troben espècies noves. Com millor estigui l’inventari, millor la corba, l’estima i menor l’error. L’ inconvenient d’aquest mètode és que la dinàmica de descobriment depèn tant del nombre que queda per descriure com dels esforços que es fan. Tot plegat fa que la corba sigui poc predictible a menys que hagi passat molt de temps amb descobriments zero i això no sempre passa.

  1. Es clar!!! Els microorganismes!!! Mai hi havia pensat. Sempre penso en les especies com a “bitxos” o plantes de dimensions “normals” però si ens posem a comptar microorganismes, la feina de comptar especies no es transforma en feixuga, es transforma en impossible!!!! Fins i tot penso qui hi deuen existir subespècies que tenen una vida de poques setmanes.
    De tota manera, el mes important des del punt de vista d’un tiquismiquis com jo, es que en el meu entorn no hi rondin serps ni taràntules ni cap altra mena de bestioles poc amigables, mes pròpies de Can “Frank de la Jungla”.

    • Jordi, el paper dels organismes infinitament petits a la natura és infinitament gran, i això ja ho va dir en Louis Pasteur. Es pensa que a l’oceà hi ha aprox. 3 x 10 E28 bacteris, i fan un munt de funcions i si, viuen molt poc, de l’ordre d’un dia.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s