(Bio)diversitat

Quan sento noticies tipus: “el canvi climàtic canviarà la biodiversitat de les espècies” o “la pèrdua de biodiversitat amenaça l’existència humana”, m’esgarrifo i penso: “canvi, pèrdua… de què?” A veure si m’explico. Sí, la biodiversitat és noticia i tots estem d’acord que els ecosistemes s’estan degradant i tenim la percepció que el nombre d’espècies del planeta està decreixent, però no estic segura que s’entengui el que es vol dir quan es parla de biodiversitat, què representa i quin és el paper de l’home en tot plegat.

El terme biodiversitat prové del grec βιο-, vida, i del llatí diversĭtas, -ātis, diversitat i es refereix al conjunt d’essers vius que conviuen en un entorn. El terme i concepte ve de l’escola americana de la meitat del segle XX i en un principi s’anomenava “diversitat biològica”. Més tard, en una conferència, en E. O. Wilson parlava contínuament de “diversitat biològica” i un oficinista que anava transcrivint la xerrada va pensar que si escrivia “biodiversitat” en comptes de “diversitat biològica” aniria més ràpid. I la paraula “biodiversitat” va triomfar i ja ara és d’ús generalitzat tant entre científics com entre els mitjans de comunicació.

Quan es va posar de moda parlar de biodiversitat als 90, en R. Margalef va acceptar el terme i ho va explicar en un sentit diferent i complementari del terme diversitat. Lluny de ser un joc de paraules, les diferencies entre termes ens és útil i en Margalef ens va proposar una bona comparació per entendre-ho. La “biodiversitat” seria el “diccionari” de la natura, o sigui totes les espècies que hi ha. Bé, però un diccionari sense gramàtica serveix de poc, oi? Així doncs el símil de la “diversitat” seria un llibre, on els elements (paraules o espècies) es fan servir, es relacionen i transmeten una història. La diversitat correspondria a les relacions entre les especies i la seva funció en l’ecosistema.

Avatar-landscape1

Ara, penseu en un museu, un zoo, l’arca de Noè, en tots els bitxos i plantes de la pel·lícula d’Avatar. Tots aquests exemples representen una alta biodiversitat, però ja es veu que aquests “ecosistemes” només poden existir si hi posem molt d’esforç o d’imaginació. Per si sols no funcionen!

En les noticies, en la premsa, arreu, se sol parlar de biodiversitat (concepte inventari) més que diversitat (concepte funció), perquè és més fàcil presentar pàgines del diccionari de la natura que descobrir-ne la gramàtica o la història que explica, oi? Quan es diu “el canvi climàtic canviarà la biodiversitat …” o “la pèrdua de biodiversitat amenaça…” s’està dient que estem canviant l’inventari de les espècies, però, de fet, s’està dient molt poc o res sobre el seu funcionament en l’ecosistema.

Conèixer l’inventari de les espècies en un lloc és útil, però en realitat, el que ens interessa és conèixer el paper que juguen les espècies. Hi ha espècies abundants i d’altres rares, algunes tenen un paper clau, i d’altres no sembla que duen a terme cap funció important, però potser és que són poc conegudes. Les espècies que no duen a terme cap funció important desapareixeran i apareixeran d’altres de noves que es podran consolidar i aprofitar oportunitats funcionals. Sí que la diversitat reflexa una certa estructura i cal esperar que en un món estable, biodiversitat tingui certa semblança a diversitat, però això ho deixo per un altre dia.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s