Rectificar és de savis

Fa dos dies que parlava dels endosimbionts i explicava l’estratègia del llimac marí que xucla algues per sobreviure durant mesos gràcies a la fotosíntesi dels plastidis “robats” a les algues, i a gaudir del sol!

carousel_1.14197_slug

Elysia timida amb orgànuls fotosintètics d’algues. S. Gould / J. De Vries.

Doncs la ciència avança que dóna gust i el que et penses que és una veritat absoluta, ve algú i la desmunta. És part del joc.

Els “llimacs-energia solar” ens l’han jugada. Contràriament al que es pensava, no està clar que utilitzin les algues com el seu panell solar personal. Un equip d’investigadors ha demostrat i ha publicat avui mateix que els plastidis no només són una font d’energia solar sinó que podrien ser reserves d’aliment de digestió lenta, o sigui, que si cal, també se’ls cruspeixen.

Els investigadors varen bloquejar la fotosíntesi posant els llimacs a la foscor, o bé, amb un fàrmac inhibidor de fotosíntesi. El resultat és que els llimacs poden sobreviure mesos, sense aliment i sense llum, i tan feliços, perquè, a part d’emmagatzemar els plastidis al llarg del cos, quan els hi convé, en temps de penúria, els digereixen.

Això no és tanta simbiosis, eh! i a sobre la llimac s’anomena Elysia timida… tímida?


5 comments

  1. Ep! Però els dos mecanismes no són incompatibles. Si hi ha llum els aprofiten per la fotosíntesi i si no, doncs no els fan servir d’aliment. Una mena d'”autofàgia simbiòtica”.
    Fia-te’n de les tímides…

  2. Massa vegades em perdo filosofant respecte al paper que hi juga el temps en l’evolució de la natura. Observo la seva perfecció i em pregunto com ha arribat a aquest punt i quantes vies errònies ha anat deixant al llarg de la evolució. Es obvi que per arribar fins aquesta tàctica, ha hagut d’errar molt, encara que no sé si m’explico gaire be.

    • En l’evolució, quan sorgeix alguna cosa nova, la novetat ve acompanyada de variants al patró. Dintre de totes les variants, hi haurà qui tindrà qualitats més o menys eficients i al final és un problema d’optimització amb una solució concreta, trobar el millor disseny (a vegades hi ha varies solucions).Si hi ha canvis en les variants que implica perdre eficiència, doncs la variant s’acaba.

      Mira això no només es pot aplicar a l’evolució biològica també ho podríem aplicar-ho a la tecnologia!. Segur que a tu se t’acuden més exemples que a mi. De fet la selecció natural s’ha comparat amb l’enginyeria, amb la pega que l’evolució natural està molt lluny de la perfecció degut a la quantitat d’espècies que s’han extingit comparades amb les existents.

      Hi ha un científic que diu que l’evolució fa bricolatge, no sap ben bé que vol produir però aprofita les coses que troba al seu voltant.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s