Quant val un bosc?

Santa Fe del Montsey i Riera de Gualba

Camins d’aigua dins dels colors de la tardor. Q. Dasquens.
http://quimdasquens.blogspot.com.es/

Avui en dia hi ha una tendència a valorar-ho tot, fins i tot el sistemes naturals. La qualitat de l’aigua, la biodiversitat, la massa forestal, tot es pot valorar. Hi ha una visió econòmica dels recursos i dels serveis que tots considerem gratuïts i dels quals ens beneficiem. Tot i que posar un preu a aquests recursos és criticable i a molts no ens agrada, no cal dir que hi ha certs sectors de la societat que entenen molt bé la òptica econòmica perquè facilita la pressa de decisions.

Quant penseu que val un bosc? i, com ho faríeu per calcular-ho? doncs hi ha un munt de models econòmics, amb punts de vista ben diferents. Els models varien entre els que només valoren els béns que proporciona el sistema natural fins els que tenen en compte el valor absolut del sistema, on es considera que, si es destruís, no es podria substituir.

Anem a calcular.

  • Podem pensar que el bosc ens proporciona fusta, i per tant, el valor del bosc és la quantitat de fusta pel seu preu de mercat. Això ens dona un valor 1 que, a preu actual, s’aproxima a uns quants mils d’euros per hectàrea. Però, hi haurà algú que dirà que valorar els beneficis extrets d’una matèria primera és només una part de la valoració. I a més, què valores? perquè si considerem que el bosc proporciona bolets, el preu puixa, que els bolets són més cars que la fusta!
  • Podem pensar que un bosc té varies funcions: capta CO2, reté la terra i evita l’erosió degut a les pluges i un llarg etcètera. Si no tinguéssim el bosc i haguéssim de reproduir totes les funcions, quan costaria? Llavors s’ha de fer una estimació del valor de les funcions del recurs natural = valor 2.
  • Hi haurà que dirà que ja li està bé això, però, a més a més vol un bosc per anar-hi a passejar i li donarà un valor recreatiu. Com es calcula això? doncs, per exemple, valorant quant de temps s’està disposat a invertir per visitar un paratge = valor 3.
  • Hi haurà que pensi que si, que tot això està molt bé, però el que cal és protegir i mantenir el bosc per les futures generacions = valor 4. Aquest sí que és un valor un pèl abstracte i no tothom pensa en aquest sentit, doncs, per als éssers humans, el que vagi més enllà de la vida dels seus fills no compta, perquè, de fet, no sabem el que passarà en els propers anys.
  • I per últim, i ja el més radical, hi haurà qui pensarà que el valor del bosc està en el valor intrínsec de l’existència, el valor de la natura perquè si, i tot plegat s’ha de considerar un bé absolut no reemplaçable = valor 5.

Segons les prioritats i valors de cadascú, anirem sumant.

Tot plegat no és nou. La consciència que els sistemes naturals proporcionen beneficis per a la societat i que són de gran valor econòmic ve dels anys 60 i al llarg del temps s’ha anat desenvolupat els diferents models de valoració. Fins i tot, als 90, hi ha qui va proposar un valor per tota la natura. Per si ho voleu saber: el valor dels sistemes ecològics i el capital natural que produeix tota la biosfera es va estimar entre 16-54 bilions de dòlars EUA per any (bilió = milió de milions o un 1012, ull! que en anglès un 1012 l’anomenen “trillion”, per tant, el nostre trilió no coincideix amb seu “trillion”). Per comparar la dada de tants zeros, cal dir que el valor multiplica per tres el producte interior brut dels EUA d’aquell any. També s’ha de dir que, tot i proposar un número, els autors del treball indicaven que tot plegat era una estimació mínima a causa de les incerteses.

Ara bé, malgrat que ha passat el temps, l’interès i l’esforç que s’ha fet en aquest sentit, avui en dia, encara hi moltes preguntes obertes per entendre el concepte del valor dels sistemes naturals. I després de molta feina i discussions no s’ha aconseguit arribar a un resultat satisfactori. No és fàcil traduir a euros el paper de la pol·linització de les abelles en l’agricultura o el potencial dels milers de biomolècules i gens útils del mar que encara no s’han descobert o analitzat. De fet hi ha molts dubtes sobre els mètodes de valoració i com s’interpreten. Imagineu doncs fer la suma total del valor de la natura!

Llavors, tornem a la pregunta, té sentit preguntar quin és el valor d’un bosc per al benestar de les persones? No, no té sentit posar-hi preu, però el que potser té sentit és preguntar el que costa que l’ecosistema funcioni bé. Es més fàcil valorar el que guanyem si el sistema funciona bé i el que perdem si el sistema funciona malament. L’exemple és l’aigua. L’aigua és important per a la vida i com a element de l’ecosistema, no hi ha dubte. És un recurs que satisfà necessitats de la població i és la clau del desenvolupament (agricultura, generació d’energia, etc). És fàcil imaginar les dificultats de la nostra vida sense o amb l’aigua contaminada. Llavors, l’aigua s’ha de veure com un patrimoni a protegir, no com un producte comercial. És per això que molts països han desenvolupat tota una legislació al voltant d’aquest patrimoni. Tot i així, i per fomentar un ús sostenible i raonable del recurs per part de tots, a la vegada, han establert un preu per l’ús de l’aigua. Potser no ho sabem entendre d’una altra manera?

La valoració econòmica dels sistemes naturals és imperfecte, però serveix per fer entendre a tothom el valor que tenen. Ja ho veieu oi? preu i valor no és el mateix, i no hi posem preu a allò que considerem mot valuós. El que ens hem de quedar és que el missatge de la valoració si que val, la xifra no.


4 comments

  1. Deu ni do quins càlculs per poder valorar econòmicament un bosc!! però…. permeta’m introduir-hi algunes variables no contemplades que crec que no es tenen en compte: Un bosc es un bé tangible, està format de matèria la qual està degudament valorada a tots els mercats però, un bosc es dinàmic. Si poguéssim visualitzar el canvi que fa un bosc d’un dia per l’altre, ens quedaríem sorpresos. Per aquesta raó, un bosc no val el mateix avui que demà.
    Ara anem a considerar un altre qüestió. Quin es la principal fruit d’un bosc? La fusta. Quin valor te la fusta en el procés evolutiu de la humanitat? Quants habitants tindria la terra si els homínids no ens haguéssim pogut escalfar amb les brases de la fusta cremada, protegit amb llances de punta esmolada o dormit sota cobert de fusta?
    El bosc homogeneïtza l’aigua de la pluja, evita torrenteres descontrolades i ens permet urbanitzar nuclis de població arrasarats.
    El bosc crea microclimes, dirigeix fluxos d’aire, els filtra i purifica. Es medicinal gràcies al que es capaç de fer, tant pel damunt de la terra com per sota.
    El bosc, quan es mulla ens aporta una de les fragàncies mes agradables que existeixen, la qual encara no hem estat capaços de clonar.
    El bosc, pot servir LÍCITAMENT de moneda de canvi entre propietaris, però aquesta moneda no pot ser destruïda ni mai valorada com a parts separades.

    • Jordi, d’acord amb el primer punt, hi ha un tema d’escala temporal, i valor i preu no han de concordar precisament per això. I també la visió de la valoració d’un bé natural ha anat canviant en el temps.

      Quin valor tenen els béns en el procés evolutiu de la humanitat? Doncs potser si que s’hi ha de pensar. De fet, no tenir aquests “béns i serveis” és especialment rellevant per al benestar de les comunitats més pobres del món, que en depenen directament. En aquests casos, és evident que conservar béns i serveis ajuda, al menys, a no agreujar la pobresa.

      De fet la idea és conèixer molt bé un sistema, encara que sigui amb l’exercici de la valoració, doncs quan tenim coneixement del sistema és quan també som capaços de millorar la seva gestió.

  2. Al mateix temps, ja que fas esment de les diferències entre comunitats, el bosc, com molt d’altres coses, també es en part subjecte de la creixent diferència entre rics i pobres. Tu, jo i els nostres familiars i coneguts ens escalfem gràcies a un gas i ens movem gràcies a un petroli, elements que tenen el seu origen en els boscos prehistòrics, elements als qual cada cop hi ha una comunitat mes reduïda la qual te accés.

    • L’espècie humana es beneficia de l’electricitat, gas, petroli, llenya, carbó… i està clar que el consum ha augmentat moltíssim amb dimensions espectaculars en la societat occidental actual. I no només gastem aquesta energia externa sino que, a més, la gastem per generar escombraries.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s