Bota o bata

Sembla que hi ha una segregació conceptual en els estudis de Biologia que ve de temps immemorial: els biòlegs de “bota” i els de “bata”.

es1

“Bota” (=aleta). P. Garcés.

Quan vaig arribar a la Universitat, em vaig adherir a la tribu de la “bota”, els que, amb vocació naturalista, anàvem a buscar plantes i animalons al camp. Al penúltim curs de carrera, vaig agafar l’especialitat de Botànica i es va formar una petita colla dins d’un campus gegantí. Érem 15 estudiants a les classes d’especialitat. En algunes classes massificades ens ajuntàvem amb la colla de Fonamental, els de la “bata”, i encara que tots fèiem les mateixes pràctiques de laboratori, uns parlaven de tècniques avançades i incomprensibles i dominaven la bioquímica, i els altres parlàvem dels mecanismes d’adaptació de les plantes als incendis mediterranis. Amb el temps, però, i submergida al món laboral, jo ja havia difuminat aquesta dicotomia i em trobo molt còmoda dins d’una situació intermèdia, perquè tot i definir-me inicialment com a “bota”, durant molts anys he hagut d’aprendre molt de la “bata”. En el meu cas, les dues biologies han convergit.

Això no passaria d’anècdota, sinó fos que en l’últim curs que he assistit d’alumna, quan ens varen presentar, va haver un company molt jove que va començar per definir-se com a biòleg de “bota” i ho va dir amb un sentiment gremial considerable. Per una estranya raó tots vàrem seguir amb les definicions col·loquials en les nostres presentacions. Potser la meva percepció era equivocada? Serà que de tant en tant surt ens surt la vena?. És clar, si et fan triar entre blanc i negre… però, llavors, aquella separació ha arribat avui en dia? existeix aquesta dualitat entre el estudiants de grau? hi ha un excés d’especialització en els estudis? Doncs sí, aquesta setmana he comprovat que la separació és actual i la dualitat no és exclusiva del grau de Biologia. Per exemple, en el grau de Ciències Ambientals, la dualitat col·loquial és “camp” o “tecnologia”. I a més, els estudiants pensen que la seva opció marcarà el seu futur.

lab

“Bata”. P. Garcés

És obvi que les dues visions existeixen doncs estan adaptades a estudiar diferents nivells d’organització de la vida, i si hi penso amb calma hi trobo diferencies rellevants amb els conceptes, mètodes, temes d’estudi i en l’aplicació dels coneixements obtinguts. La “bota” vol entendre la diversitat dels organismes i les seves funcions, aborda l’estudi de les poblacions i comunitats i s’interessa per les interaccions ecològiques i evolutives. La “bata” tracta del funcionament dels sistemes biològics, com els processos cel·lulars i el genoma, i s’ajusta molt bé a l’estudi fi de la fisiologia dels organismes.

Però de debò que són camins tan separats per arribar a l’objectiu comú d’entendre la vida? La “bota” realitza estudis descriptius per a l’estudi de la natura. Quan aquests estudis es fan a grans escales al llarg d’un gradient podem esbrinar patrons existents. Si els paràmetres biològics i ambientals que escollim per a l’estudi són els adequats podem relacionar-los i deduir els processos que generen els patrons observats. Però, no podem comprovar, doncs per comprovar són indispensables els estudis experimentals. Això ho fa molt bé la “bata”. La “bata” replica processos, realitza comprovacions i per això domina la manipulació en condicions de laboratori on es repeteixen els processos que ens interessen. I, llavors, la informació detallada sobre els processos ens ajuda a comprendre com es formen els patrons.

Sembla raonable admetre una certa dualitat entre els dos camps de la biologia però també hi trobo connexions conceptuals i metodològiques. La descriptiva dels patrons i els processos de la “bota” no són suficients de per si. Si volem entendre els mecanismes i la magnitud dels processos hem de proposar hipòtesis i dissenyar experiments per comprovar-les. Precisament les preguntes plantejades des de l’observació de la natura necessiten ser respostes amb la manipulació experimental, tan en condicions de laboratori com al camp. Un cop entenem els mecanismes fins, podem tornar al camp i comprovar la seva rellevància i magnitud. Ambdues aproximacions són necessàries i una complementa a l’altra.

Podem rebre visions particulars de la biologia en funció del tipus d’escola i de l’especialització que triem en la nostra formació. Però a la fi, en moltes sortides professionals, hi ha diferents situacions intermèdies molt interessants. No cal preocupar-se molt del que es tria durant el grau. Tot serveix. El que cal és gaudir de cada opció, aprendre i, sobretot, cercar connexions entre les diferents visions. És més enginyós, original i divertit. Així que jo prefereixo canviar de roba i sabates de tant en tant.


3 comments

  1. Jo ho tinc molt clar que sóc de bota-aleta total =) Abans de fer Ciències del Mar vaig començar biologia i a la primera classe de biologia cel·lular vaig sentir un company de classe emocionant cridant “oh un protozou!” i allà vaig veure clar que lo meu no seria el laboratori sinó el camp. I realment tinc clar que sóc de camp perquè m’ho passo bomba bussejant, mostrejant a la platja, en vaixell, al riu o a bosc. Però tampoc em desenvolupo malament al laboratori, així que no passa res per decantar-se mentre tinguem unes nocions de l’altra banda i siguem gent polivalent!

  2. De acuerdo en todo. Yo añadiría que, igual que pasa con el fado, la “bota” (o la aleta) es un estado de ánimo que uno puede abandonar temporalmente pero al que se termina siempre por volver.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s