L’embolic del sexe

1098185_556505677731006_528136385_n

La parella. Q. Dasquens.
http://quimdasquens.blogspot.com.es/

Penseu que discutir amb el sexe contrari és complicat? Imagineu tenir 7 sexes i 21 combinacions possibles!

La Tetrahymena thermophila és un ciliat que té 7 sexes. Per tant, una cèl·lula d’un sexe de la Tetrahymena pot aparellar-se amb individus de qualsevol dels altres set tipus amb excepció del seu propi. Els fills no han de tenir el mateix sexe que el dels pares i poden ser qualsevol dels set. Definir el sexe en la majoria dels animals sol ser senzill. Un ésser humà amb dos cromosomes X és femení, mentre que XY és masculí i ja sabem com i qui decideix això. Però el ciliat en qüestió té un sistema ben diferent que s’acaba de descobrir. Cada cèl·lula de Tetrahymena conté versions dels set gens que corresponen al tipus d’aparellament: I, II, III, IV, V, VI i VII. Després de la fertilització, es tria el sexe del fill d’una manera sorprenent. De totes les versions dels gens que governen el tema, només un parell es fusionen i formen un gen complet i funcional. Les altres sis versions s’eliminen. Això requereix programació i reordenació d’ADN, o sigui: copia, enganxa, mou, retalla i esborra. Caram!

Ara bé, hi ha qui no es complica la vida! Algunes espècies de rotífers, un grup d’animals microscòpics aquàtics, han sobreviscut durant milions d’anys sense sexe. De fet el sexe en biologia és una paradoxa: té un alt cost, el de produir un mascle, i és complicat i perillós, buscar parella pren temps i energia i té riscs. I després de tot, l’aparellament podria ser infèrtil! Per què prendre’t la molèstia? Doncs perquè malgrat el cost, es creu que les espècies amb reproducció sexual persisteixen en el temps, mentre que les que només tenen reproducció asexual s’extingeixen ràpidament. La combinació de l’ADN d’ambdós pares crea la diversitat genètica que les poblacions necessiten per adaptar-se a l’ambient que les rodeja (recordeu la Reina Roja?). O sigui, no hi a cap avantatge a no tenir sexe, evolutivament parlant, és clar.

Així doncs, com és que els rotífers no han desaparegut? Hi ha més de 460 espècies i han aconseguit sobreviure al llarg del temps. Com aconsegueixen diversificar-se sense sexe?. S’ha descobert que el genoma de la Adineta, un rotífer, és incompatible amb processos sexuals com la meiosis, però el genoma conté una quantitat insòlita de ADN d’altres organismes. Aquest ADN podrien ser gens “robats” a d’altres organismes! Ja és coneguda la transferència horitzontal de gens en els bacteris, doncs els gens poden saltar fàcilment d’un a l’altre, però és molt estrany la transferència horitzontal en animals. Potser aquesta fracció ajuda a mantenir les poblacions genèticament diverses i adaptables?

Desprès d’aquests dos casos extrems, les algues no són ni tan simples ni tan complicades. Per exemple, les diatomees es divideixen sobretot asexualment i només en moments concrets entren en el cicle sexual. L’avantatge del sexe en les diatomees no és només aconseguir recombinació genètica, n’hi ha un altra. Quan creixen hi ha una reducció de mida i de tant crèixer poden arribar a una mida tant petita que la població es mor. La manera de recuperar la mida normal és la reproducció sexual. Així que, en el laboratori, les diatomees aïllades, solitàries i sense creuar es moren, perquè necessiten trobar la seva parella!


3 comments

  1. De manera que al final, l’important no es tenir sexe o no tenir-ne (evolutivament parlant, de nou), sinò simplement remenar i sacsejar el DNA. Pots fer-ho amb sexe, amb transferencies horitzontals, amb piles de transposons bojos o com sigui. L’unic que no has de fet és mantenir un genoma massa estable.
    En tot cas, no ens queixarem per l’estrategia que ens ha ofert l’evolució. Per complicat que sigui!

  2. El caso the Tetrahymena es muy interesante, porque además no existe preferencia en la compatibilidad entre tipos sexuales, y sólo existe limitación a la autofertilización. Esto responde a la perfección a teorías evolutivas que preciden que si hay más de un tipo sexual, la preferencia en el mating dañaría las ventajas de la sexualidad (por si cuadra que tienes sólo disponible a quién no te gusta por exponerlo gráficamente). Yo, que siempre tiro al monte, veo entonces el caso de los dinoflagelados como realmente curioso, ya que puede existir autofertilización pero los cruces no son igualmente productivos. Dado lo poco que sabemos, seguro que se nos escapan varios factores, aunque al ser el sexo facultativo y combinarse con las ventajas asexuales, la teoría se complica. Siempre que leo casos de sexualidad compleja, o incluso sobre la ausencia de ella como en los rotíferos, me parece claro que la conclusión podría ser esta: Por qué lo llaman sexo cuando quieren decir recombinación?


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s