La botiga dels horrors

carnivoraLes plantes són fascinants. D’una petita llavor poden sorgir moltes vides, des de petites herbes fins arbres grans, des de flors a cultius que la humanitat necessita per sobreviure. Com que podem celebrar el dia internacional de qualsevol cosa que se’ns acut, algú ha pensat que avui és el Dia de la Fascinació per les Plantes.

Ja sé que direu: has posat un dibuix d’unes plantes carnívores! Però és que a mi, i com la majoria dels nens, el que em fascina de debò, són aquestes “plantes”, i és clar, ja us diré d’on vé. De joveneta vaig anar a veure “La botiga dels horrors” i això es devia quedar a la memòria. El musical explica que hi ha una planta a la floristeria que no creix i sembla que s’està morint. El noi de la floristeria té molta cura d’ella però es pregunta que fa malament. Un dia, el noi es punxa el dit amb l’espina d’una rosa, li surt sang i la planta obre la boca! Llavors se n’adona que la planta necessita sang per sobreviure! Grow For Me canta el noi a la “planta”.

Què s’ha de fer per fer feliç una planta carnívora? doncs has de saber què li hi agrada. Quan un insecte cau per error en els tentacles enganxosos d’una carnívora, com les dròseres, les fulles es pleguen en una mena d’estómac on es digereix la presa. Sembla un reflex, sembla fàcil i sembla una cosa coneguda, oi? en Darwin ja va descriure la flexió de les fulles a les espècies carnívores que permet que les plantes es tanquin i digereixin els insectes! però el que s’ha descobert ara són dos mecanismes nous de captura en dròseres, que jo les he anomenat l’estratègia de “tal faràs, tal trobaràs” i “la trampa-catapulta”.

La Drosera capensis, que es troba en els països d’Àfrica del Sud (la devien trobar a Ciutat del Cap, dic jo), té un sistema químic de capturar i devorar preses vives. Quan li donen de “dinar” mosques vives, la “planta” produeix compostos químics (fitohormones) anomenats jasmonats que augmenten amb la presencia de la presa enganxada, fa que la fulla es vagi doblegant i es converteixen en un estómac. Per confirmar-ho, es va provar amb preparacions de mosques triturades i jasmonat artificial i funcionava. Altres estímuls, com pedres petites o cops suaus amb un raspall, no van funcionar. Les mosques mortes tampoc produïen cap reacció. Així sembla que la fulla respon a una reacció al contacte o al moviment i que la presa viva deu alliberar substancies químiques que fan que la fulla produeixi jasmonats i es plegui. El més curiós és que moltes plantes produeixen jasmonats per defensar-se dels insectes que se les mengen. Però aquí no, no és el cas, la “planta” ha desenvolupat el sistema, no per defensar-se de qui se la pot menjar, sinó per menjar!

Com funciona la segona estratègia? s’ha vist que hi ha arts més sofisticades que atrapar la presa atraient-la cap les superfícies enganxoses. Amb la “trampa-catapulta” ja no hi ha escapatòria! La Drosera glanduligera del sud d’Austràlia fa dues coses desagradables a la vegada. Les vores de les seves fulles, que tenen forma de cullera, estan envoltades de tentacles llargs que es mouen molt ràpid, en un obrir i tancar d’ulls. Quan un insecte toca un tentacle, aquest el catapulta al centre de la fulla. Allà, un altre grup de tentacles coberts amb alguna cosa molt enganxosa, semblant a la cola, l’empaqueta ben doblegat cap el centre, on el digereix. Aquest moviment de catapulta només l’havia observat un investigador a la natura, i ara, s’ha gravat les reaccions de la “planta” amb diferents insectes visitants. No està clar com funciona l’impuls, però una vegada que el tentacle fa de catapulta no pot relaxar-se i fer-ho de nou, però no patiu, aquestes dròseres produeixen noves fulles cada pocs dies, per tant sempre hi ha una nova sèrie de trampes per les seves preses.

Són horrorosament fascinants!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s