Algues a la sopa!

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La perruche et la sirene. Matisse.

Alga: organisme unicel·lular o pluricel·lular fotosintetitzador, predominantment aquàtic, que antigament era considerat com a planta i que actualment s’inclou en el regne dels protoctists (tret de l’Enciclopedia Catalana).

Les algues estan per tot arreu. I us ho demostraré!

Començo per anomenar totes les pel·lícules infantils que m’he anat empassant tooooooots aquests anys de dolça infantesa dels meus nens, nebots i nebodes, però aneu buscant perquè hi ha per tots els gustos: llibres, música, art, cuina…

En Bob Esponja té moltes referències a les algues. Per exemple, Bob Esponja menja Kelpo, una marca de “cereals”, per esmorzar, tot i que la referència més important és el personatge-alga, en Sheldon J. Plankton de color verd fosc, i un ull groc i vermell. És l’arxienemic del Bob Esponja i va protagonitzar l’episodi de ‘L’alga és sempre més verda

“Els Pokemon” tampoc s’escapen. Hi ha un episodi dedicat a les algues: “Les algues salsifiques”. De fet en els Pokemons, tot evolucionava!

La Sireneta” és el súmmum de l’elegància! té un gran material d’arxiu, per exemple, mostra els kelps gronxant amb les onades. Els kelps són algues que pertanyen a les algues marrons de l’ordre de les Laminarials.

En “Madagascar 1”, Marty, la zebra construeix un refugi quan es troben atrapats tots els animals i convida a Alex, el lleó, a menjar una piruleta d’alga.

En Harry Potter en el “Calze de Foc” es menja una “branquialga”, una planta que sembla unes cues de rata gris-verdes viscoses, que li permet respirar sota l’aigua en una prova d’un torneig. No es coneix ben bé quina planta va inspirar la “branquialga”, però sembla que JK Rowling es devia basar en un tipus d’alga cloròfita que produïa una mena de transferència de propietats màgiques. En Harry s’havia de menjar alguna cosa que pogués “respirar” sota l’aigua, com una alga, per tal de ser capaç de respirar per ell mateix.

A “Buscant en Nemo“, el Sr Ray canta temes sobre algues quan tots els peixos van a l’escola: “les algues són fresques, les algues són divertides, fan el seu menjar amb els raigs del sol”. Bé, de fet tota la pel·lícula és una delícia com a classe de biologia marina i oceanografia!

L’Illa de Nim” és una pel·lícula d’aventures per nens que recrea un paradís tropical on predomina la imaginació. El pare de Nim és un planctòleg (persona que estudia les algues). En un moment de la pel·lícula, es veu a través del microscopi i es pot veure dinoflagel·lades nedant. Més tard, els personatges es llencen a la recerca de la causa de la bioluminescència del mar. Però ai… aquí! aquí s’equivoquen, perquè diuen que la bioluminescència és causada per un protozou…fals!!! és clar, és el cine!. En el món de les algues, la bioluminiscència la produeix principalment les dinoflagel·lades! que m’han de dir a mi!

De les pel·lícules per grans, el clàssic és la pel·lícula de Hitchcock, “Els ocells”, en que una microlga tòxica, la Pseudo-nitzschia, produeix comportaments agressius als ocells i ataquen a la protagonista. En Hitchcock es va inspirar en el fet real que els ocells es varen intoxicar i presentaven comportaments molt estranys.

En “La vida de Pi, desprès de moltes dificultats del naufragi, en Pi arriba a una illa, una massa flotant d’algues plena de vegetació, aigua dolça i una població molt abundant de suricates. Durant el dia l’illa sembla el paradís, i ell i en Richard Parker, el tigre, es fan un fart de menjar, però descobreix que durant la nit, quan arriba la marea, les algues són carnívores i es converteixen un parany d’àcid que digereixen tot el que hi ha. Pi s’adona que, amb el temps, l’illa els consumirà i salpa de nou.

Dels llibres que conec, “El cinquè dia” de l’autor alemany Frank Schätzing, parla de dinoflagel·lades tòxiques, bàsicament microalgues assassines. El llibre presenta un món a la vora de l’apocalipsi i un escenari en que la humanitat està assetjada i incapaç de defensar-se davant l’enemic més desconegut: el mar.

Ep! heu vist la portada de “Les aventures de Tintín. El tresor de Rackham el Roig ‘” d’Hergé ?

Pel que fa a la poesia, en Rafael Alberti té un poema molt bonic: “Sobre tu nave —un plinto verde de algas marinas, de moluscos, de conchas, de esmeralda estelar, capitán de los vientos y de las golondrinas, fuiste condecorado por un golpe de mar”. I també he trobat poesia variada sobre algues.

En música, heu d’escoltar la Suzanne del Leonard Cohen, on diu que hi ha herois en les algues: “There are heroes in the seaweed. There are children in the morning. They are leaning out for love. And they will lean that way forever”. De curiositats musicals n’hi ha un munt, hi ha una banda de rock de punk anomenat Algues, una altra banda a Indonèsia anomenat Navicula (és una diatomea), una banda de jazz anomenada Spyro Gyra (és alga verda filamentosa). Hi ha una banda local francesa que s’anomena Taxyfolia que es va formar al 1997, quan va haver la invasió la Caulerpa taxifolia al Mediterrani i va ser el centre d’atenció dels mitjans de comunicació.

En art, resulta que Henri Matisse utilitzava les algues com a font d’inspiració per als seus “Gouches découpés” (retalls de paper) i en Paul Gauguin va pintar el “Seaweed gatherer’s”  (“Recol·lector d’algues”). Probablement és el quadre més car d’algues! I si voleu veure imatges que converteixen diatomees en art, heu de clicar l’enllaç.

… i ja no poso res més, i ull que potser un dia us trobareu algues a la amanida, al sushi o a la sopa!


15 comments

  1. A la sopa segurament. però jo recordo unes barretes energètiques per anar per la muntanya que eren fetes de spirogira (o potser spirulina?) recoberta de xocolata. Boníssimes!

    • devia ser espirulina que diuen que té un munt de propietats beneficioses: ferro, betacarotè, vitamina E, calci, fòsfor i magnesi. Estarà científicament demostrat?

  2. Un exemple musical més proper és la cançó Batiscafo Katiuscas dels Antònia Font, on parlen de “….ratxes de sol atravessen blaus marins, ses algues tornen verdes i brillen ses estrelles que ja s´ha fet de nit i es plàcton s´il·lumina i canten ses balenes a trenta mil quilòmetres d´aquí….”

    • Doncs que bona la cançó!! deixo aquí l’enllaç on canten acompanyants de The New Royal Cuatro Quesos Philharmonic Orchestra al Gran Teatre del Liceu de Barcelona al 2008.

      Si el plàncton s’il.lumina deu ser que és bioluminscent!!

  3. Mare de Deu senyor!!! ets tota una experta en aparicions d’algues, m’encantes!!!! també les fan servir per estètica, i per alguna que altre lesió, però em quedo amb els artistes, font d’inspiració segura, per les formes i el color.
    per cert estic pintant marines, el dia 25 tinc expo a Tossa De Mar.
    un petonet

  4. aquests mallorquins!! es deuen d’haver inspirat en la platja de Peguera!! allà sí que les algues són verdes i luminiscents… 😛

  5. Doncs mira el que he trobat, algues a la poesia catalana i en tot un J.V. Foix…

    ¿A quina cala entre clarors suspesa
    -Jungla de llum en irreal jonçar-
    Oneja en flam ton cos, tija maresa,
    Aigua i estel d’un son sense acabar?
    Nauta en mars teus en tardoral contesa,
    Abrusa el temps i, entre algues, do’m la mà.

    J.V.Foix
    La Tamariu a, set, 1950.

    • doncs es veu que en Josep Vicenç Foix recordava el dia de l’aniversari d’una amiga i li enviava una caixa de bombons acompanyada d’un poema, i això durant 20 anys! La vintena de poemes com a regal d’aniversari estan en el llibre “Entre algues, do’m la mà”, publicat per Quaderns Crema, Barcelona, 1997.

  6. Osti tu! Si que en saps d’algues! Qualsevol diria que ets biologa marina tu… hehehe
    Mira que he vist totes les pelis i series que menciones i no m’havia adonat de tot el que tu dius, d’aixó en dic jo deformació professional!

  7. No me’n puc estar! haig d’actualitzar l’entrada amb un detall d’una pel·lícula meravellosa que acabo de veure: La vida de Pi. Només us explico la anècdota concreta de la pel·lícula perquè l’heu de veure. Desprès de moltes dificultats d’un naufragi, en Pi arriba a una illa, una massa flotant d’algues plena de vegetació, aigua dolça i una població molt abundant de suricates. Durant el dia l’illa sembla el paradís, i ell i en Richard Parker, el tigre, es fan un fart de menjar, però descobreixen que durant la nit, quan arriba la marea, les algues són carnívores i es converteixen un parany d’àcid que digereixen tot el que hi ha (jo que fa res parlava de plantes carnívores! també hi ha algues carnívores!!). Pi s’adona que, amb el temps, l’illa els consumirà i salpa de nou. Molt recomanable la pel·lícula!

  8. Estupenda entrada que me hace volver a ver cómo las algas inspiran todo tipo de artes y a otros bloqueros. Tu blog super currado y entretenido. Ojalá fomente vocaciones científicas e interés por la ciencia cotidiana porque todavía muchos se empeñan en remar en la dirección contraria.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s