La mitja taronja perfecta

IMG_9891

Finca de tarongers.

Sortim de cap de setmana. Anem a collir taronges amb la família. La sortida es converteix en tota una delícia, doncs les coses quotidianes i normals per uns, poden ser extraordinàries per altres. Anem a dinar i en poca estona aprenem un munt!

Sabeu quines varietats de taronges compreu? Només us en parlaré de dues varietats, una de molt bona i una de bona.

La molt bona és la taronja Navelate. És una taronja amb la pell suau, llisa, no gaire gruixuda, difícil de desprendre, però consistent, de color taronja clar, forma ovalada i conté molt de suc. La qualitat és inigualable en comparació a qualsevol altra taronja, sigui del grup que sigui, en sabor i textura. Va sortir d’una mutació espontània d’una altra varietat a la zona de Villareal (una mutació! això requeriria un altra entrada!). Madura abans que altres varietats, així que al gener ja està bona. És mel, a mi m’agrada molt, i l’entès diu que és la millor taronja del món! Però no tot són avantatges… aquesta varietat té moltes pegues l’hora de cultivar. L’arbre requereixen un alt nivell de coneixements agrícoles per al bon desenvolupament de la varietat i si el pagès no li està a sobre, és poc productiu.

La taronja més normal que arriba a les nostres taules és la Navel Lane Late. És una taronja de mida mitjana, pell prima i llisa. Té molt de suc, bon aroma i sabor. També és bona, però qui en sap de debò, de debò, es decantaria sempre per la primera, només pel gust. No és tan perfecta com la Navelate però té un munt d’avantatges en el seu cultiu: el vent no la fa caure de l’arbre; l’arbre que la produeix no té punxes i dóna sempre un producció molt alta (180 kg l’arbre); la taronja es pot conservar fins el mes d’agost si està a l’arbre; el calibre és uniforme i fa un suc estable, que no es separa. Això del calibre em fa rumiar sempre, perquè volem que la fruita entri per la vista, que sigui perfecta amb mida, color i ens oblidem d’altres aspectes més importants?

Llavors, que decideix al pagès? una taronja que només tingui avantatges i és acceptablement bona. Doncs ja està clar quina varietat cultiva, oi? I això també passa amb la selecció de les varietats de préssecs, pomes i d’altres fruites, principalment manen criteris de producció.

Quina llàstima perdre el millor sabor de la fruita. Tot i que, hi ha pagesos romàntics que conserven algun arbre de la taronja perfecta a la finca, per fer gaudir el paladar de la família. Us podeu imaginar com està de bona? Doncs, espereu, espereu. A última hora ens fan saber que la sortida ha estat una oportunitat gairebé única. Aquest any, per temes de meteorologia, la taronja està extraordinàriament bona, i això passa un cop cada 10 anys.


4 comments

  1. Doncs jo, la millor taronja que he menjat mai ha estat a Mallorca (i no parlo de la meva “mitja”, hahaha!). La pell feia olor de gessamí, i era dolça dolça, boníssima! Era de tarongers del camp d’allà mateix, o sigui, mallorquina 100%. El gurú dels cítrics sap si els tarongers de Mallorca són varietats diferents de les de la península?

    • Doncs Silvia, el gurú del tema diu que s’hauria de veure de quina varietat estàs parlant. De fet, sembla que com que no hi ha explotacions molt grans a Ses Illes, no s’han introduït varietats comercials i el que hi ha són varietats locals, antigues i molt diferents, així que la propera vegada que et mengis una taronja d’aquestes tan mallorquines, li fas una foto i la seqüenciem! 😉


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s