No hi ha música sense ciència

Per si voleu escoltar la música mentre llegiu: Monsieur Cousteau. Els Amics de les Arts 

Hidromedusa. I. Arndt.

“Parli’m d’aquells móns llunyans, de les espècies per catalogar.
Que ningú mai ha vist abans. Porti’m a aquells mars remots, on els indicadors de profunditat diuen que és de valents baixar.

Un viatge fragmentat. Un fascicle setmanal. Sóc l’home que busca. Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació. Perquè no hi ha color si em fa dir què vull ser de gran: Jo, Jacques Cousteau.

Mil balenes a tocar. Sentir l’electrostàtica i el mar. Calypso ve, Calypso va. Ser-hi sense haver-hi estat. Veure els colors dels esculls de corall. Vostè escafandre, jo xandall confiï amb mi, anem més avall!

Larva. I. Arndt.

Que amb aquest comandament puc eternitzar el moment o puc tornar enrere. Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació. Que jo amb vostè vull anar tan lluny, tan lluny que no hi arribi la ficció. 

Juvenil. C. Newbert.

Perquè sempre he volgut ser part d’una tripulació. Perquè hi ha coses noves sota el sol que esperen un explorador.

 

Cargol de mar. I. Arndt.

Monsieur Cousteau, per què a vostè els taurons no li fan por? 

Monsieur Cousteau, a mi no em cal l’Alta Definició. 

Monsieur Cousteau, com més avall te’n vas, hi ha més pressió. Monsieur Cousteau, creuant l’oceà des d’una habitació. Monsieur Cousteau, la mare em crida des del menjador…”

Tinc molta curiositat de saber com un grup de música acaba parlant de ciència, d’expedicions, de diversitat d’espècies, de l’oceà. Són totes les paraules clau que m’interessen!

Aquesta entrada la dedico a un parell de noies que conec molt bé. Potser elles podrien preguntar als “seus amics” com és que els hi agrada tant l’oceanografia i la biologia marina.