Ho confesso, m’he menjat un iogurt caducat!

Iogurt casolà

Iogurt casolà

Si, estava perdut per la nevera i caducat des de feia un mes i encara estic viva!

Hem arribat a ser una societat tan “desenvolupada” que llencem tones d’aliments. A Catalunya es consumeixen uns 3,74 milions de tones d’aliments sòlids (499 kg/hab/any) dels qual se n’ingereixen 2,56 milions i se’n descarten 1,18 milions en forma de residus alimentaris. Podeu trobar dades a la Guia Consum Responsable de la web gencat.

Des del govern ens diuen que hem de lluitar contra el malbaratament del menjar. Ens ho han de dir o entre tots hi podem posar sentit comú?

El malbaratament alimentari té moltes fonts. Es fa malbaratament en la distribució, en els serveis de restauració i a les llars. Que hi podem fer a casa? Tenir consciencia del que es menja i es llença, planificar la compra, no comprar aliments en excés perquè es poden fer malbé, aprofitar el menjar d’un àpat per un altre, que no passar res si s’ha de menjar dos vegades el mateix o poseu imaginació a l’hora de reciclar el menjar d’un altre àpat! També va bé conèixer com s’emmagatzemen els aliments i saber la diferència entre la “data de caducitat” i la “data de consum preferent”. La data de caducitat ens adverteix sobre el dia límit que l’aliment no és adequat per al consum. La data de consum preferent fa referència al temps en què el producte manté intactes les propietats i no suposa un risc per a la salut. És precisament la data de caducitat dels iogurts que es suprimeix ara per una data de consum preferent. La llet del iogurt ja està fermentada, ja no li pot passar res més!

Segur que amb una mica de sentit comú podem aconseguir un consum responsable i menys malbaratament!


4 comments

  1. El proper 5 de juny es celebra el Dia Mundial del Medi Ambient, i aprofito l’avinentesa, doncs s’ha escollit el malbaratament alimentari com a tema: “Think, eat, save”.
    Us deixo l’enllaç de l’estudi de la FAO Global food losses and food waste sobre els milions de tones de menjar (un terç del produït al món) es perden o malbaraten. http://www.fao.org/news/story/es/item/74327/icode/
    També us deixo l’enllaç d’un blog amb iniciatives per evitar malbaratament: http://nollencemnimica.wordpress.com/
    trobareu consells de compra i planificació, trucs de cuina i consells per conservar millor els aliments. El menjar no es llença!

  2. Acabo de trobar un article sobre el mateix tema de’n Claudi Mans en Investigación y Ciencia. Deixo l’enllaç:
    http://www.investigacionyciencia.es/blogs/fisica-y-quimica/24/posts/los-yogures-ya-no-caducan-11013

    i cito un paràgraf molt bo sobre la data de caducitat i la qualitat de l’aliment:

    “La última responsabilidad la tiene el consumidor. Particularmente, yo aplico los cinco sentidos a la hora de juzgar fechas de caducidad. La vista: si el envase está deformado, se tira. El oido: si al abrirlo hace un pssst, se tira. El olfato: si al abrirlo hace un olor que no tendría que hacer, se tira. Nuevamente la vista: si tiene un aspecto inusual, se tira. El gusto: si tiene mal gusto, escupido y tirado. Y el tacto: si en la lengua o el paladar tiene una textura inusual, escupido y tirado. Las fechas de caducidad o de consumo preferente deberían ser solo información complementaria para el consumidor consciente”

    Totalment d’acord!


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s