Retalls de roba i natura

IMG_3489

Màquina de cosir de l’àvia.

Jo pensava que faria un blog per escriure dels temes que m’interessen, sobretot de natura i ciència i és curiós quina és la percepció que tenim de les coses si fem memòria.

Intento endreçar idees i el primer que em surt són vàries referències a l’àvia, com era i que feia. L’ àvia era sastressa, feia vestits per a home. Cosia a casa, tot el dia, pantalons i jaquetes, pel sastre del poble. Recordo els carrets de fils, la màquina de cosir, el munt de roba, la planxa, el didal, les agulles, els fils de cotó entortolligats i els petits retalls de roba que jo recollia pels vestits de les nines. Desprès de dies de molta feina, tot acabava amb un vestit impecable cap a cal sastre. Tot i que treballava a casa, tot i que no sortia del cosidor, llegia molt i somiava amb viatges i sempre tenia un munt de plans.  L’àvia semblava una dona culta que havia vist món i tenia curiositat per tot. Recordo les sortides a les tardes de l’estiu. Anàvem a passejar pel camí dels horts del poble. Reconeixíem les plantes, oloràvem les flors, seguíem els camins de les formigues, recollíem “dimonis” que eren els fruits del xiprer, i és estrany, però no recordo perquè els anomenàvem així. Observàvem les orenetes i buscàvem els nius per comptar-los. Anàvem a buscar aigua fresca a la font i recollíem mores. Pel camí fèiem jocs. Ofegàvem amb la mà les gramínies dels marges dels camins per arrencar els plomalls. Els llençàvem en forma de pluja a sobre d’algú i cada plomall que es quedava enganxat a la roba eren els “novios” que teníem! Si trobàvem pixallits, bufaven i veiem com volaven lluny les llavors de pèls plomosos. Tornàvem a casa amb una galleda plena pedres, fulles, herbes, poncelles, mores, troncs, cargolins blancs, saltamartins sense potes, papallones i escarabats. Si hi havia sort i trobàvem el pagès pel camí, tornàvem també amb unes quantes cireres, figues, prunes i préssecs. Tot ben madur i dolç. Llavors, quan arribàvem a casa, els meus retalls, eren aquests petits tresors que havíem recollit com un joc de nens.

Petits retalls de memòria és el que em queda de l’àvia sastressa i ves per on, potser ella va fer néixer la meva curiositat per la natura. Tots aquells retalls plegats, ara, comencen a tenir sentit.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s